Jornada de reflexió

Els esperpents de la passada campanya electoral no han estat de dir i per poder-los pair una persona amb un mínim de sensibilitat, s'ha de fer tot un gran esforç democràtic. Concretament un candidat a la presidència ens ha volgut prendre per imbècils i més a més desmemoriats. Ha semblat una subhasta de peix tal com es fan a les llotges, un cop han arribat les barques de pesca i han col.locat les captures dins les caixes.
Que vos he de dir de les promeses, poca cosa. Encertada fou la proposició de Gaspar Llamazares de crear el defensor de l'elector. Una persona que controli si les promeses fetes en campanya electoral es compleixen.
El vot de cada ciutadà és un contracte que es fa amb el grup polític al que es vota i aquest té unes obligacions contractuals que ha de complir. De lo contrari, al meu enteniment, si no es realitza el que es va prometre, és un autèntic frau o estafa. Més si se'ls nota que allò que estan prometent no s'ho creuen, ni els que ho diuen.
Retornant a la subhasta política. Per què les accions que estan prometent en campanya no les realitzaran quan governaven, o sigui en el moment que tenien capacitat per a poder-les fer, per què no les feren? El Pius Pius va tenir 8 anys per a desenvolupar-les i basta contemplar el que va ocórrer quan ells governaven. En quant al PSOE, està prometent tot una sèrie de beneficis als ciutadans, que pel meu criteri, ja podrien estar legislats. Em queda el consol que moltes de les promeses fetes per Zapatero es compliren (les distintes lleis de caire social i la retirada dels soldats de la guerra il.legal d'Iraq), on els legionaris del Pius ens havien embarcat, i el que ens va costà. D'aquí quatre dies, en farà quatre anys: 190 assassinats i 1500 ferits.
Demà jornada de reflexió i el vot d'esquerra s'hauria de movilitzar ben igual que fa quatre anys..
Els votants de dretes continuaran votant el mateix , els agradi més o menys el comportament de la cúpula que dirigeix el partit (Zaplana, el rei de la rajola quan fou president del País Valencià, Acebes el que sempre diu la veritat; sobre tot fa quatre anys, Esperanza Aguirre o la còlera de Gallardon, Ana Pastor, la que legalitzà el botox (toxina botulímica de la que en escriure un altre dia) dues telenotícies abans de perdre el poder i muntà la "operación brujo") i per acabar en Marianito "el corto", amb els ulls de besuc passat, pensant-se ser emperador recent pescat; que en el primer debat amb en Zapatero, l'acabà contant una faula que tenia delicte i em dóna a entendre que no s'han llegit en absolut a en Samaniego-"Que no son galgos, son podencos"- de tan avorrida que fou, mentre abans esperava que la inspiració divina li arribes de Gergetown; i se li retxà el disc amb el preu del pollastre:Patètic¡ En referència a Zapatero i el debat fou fred i massa políticament correcte.
Els votants de dretes no disposen gaire opcions i els que son moderats, que no tinc dubte que n'hi ha, no entinc com podem votar un partit, en el qual la seva cúpula ha tombat cap a la extrema dreta.
En canvi els votants d'esquerra ho tenim cru. Saben que si guanyés la dreta reaccionària, totes les consecucions socials obtingudes fins la data, se n'anirien ràpidament a norris i consider que el risc és massa gran com per diversificar el vot i que la genteta d'Ansar i la cohort de Fraga tornessin ocupar el poder.
El dia de reflexió, ho faré pensant en l'11 de març de fa quatre anys i en l'atemptat més brutal de la història europea. També ho faré pensant com actuaren el que en aquell moment governaven: Mentint i manipulant. (que era ETA) i també ho faré pensant en les paraules de Pilar Manjón, la presidenta de l'Asociación Victimats del 11 M, que en un moment que estava reunida la comissió de l'11 M, mentre Na Salom(que es presenta de cap de llista pel Pius Pius) de les nostres Mallorquetes i Zaplana(que llavors feu un mutis pel foro) , s'estaven pixant de riure, ella els hi enflocà, amb més raó que un sant, ja que a l'atemptat havia mort un fill seu,: "De que se reian sus señorias?" i se la varen haver d'envainar, malgrat no crec que els mogués massa per dedins, la sensibilitat la tenen "donde la espalda pierde su casto nombre".
Per acabar, també record una petició que li feren a Zapatero, recent guanyades les eleccions fa quatre anys: "No nos falles". M'encantaria poder-li dir directament i en persona aquest mateix missatge. Ara mateix requerirem de polítics que mostrin la veritat i l'honestedat, per no caure en la trista conclusió de què tota la classe política és igual. El vot de cada ciutadà és igualment de legítim i vàlid i això, en l'actual llei electoral, segons on vagin, valen més uns que els altres. Se li hauria de treure la pols a la Constitució Espanyola del 78; aprovada en uns instants que no es permetien les birgueries ja que hi havia massa renou de sabres i un 23 F tornaran a sentir-se les remors.
Exigim sentir-nos en una Espanya plural, i això significa un model d'estat que ho permeti; i no és al meu enteniment el que tenim ara mateix. Devem entendre la solidaritat com realment cal i que les Comunitats Autònomes que produeixen més riquesa dins de l'estat espanyol, que ara mateix no poden gestionar una part important dels seus recursos, al manco rebin en correspondència i no es converteixin en les que sempre paguen i menys reben. Aquest missatge m'encantaria també dir-li directa i personalment al President Antich.
Acab l'article pensant també, amb totes les persones que han deixat la pell i que han lluitat per la democràcia, per tombar la dictadura franquista, perquè aquest fet tan senzill com és votar, demà el puguem fer. Els hi devem un record d'agraïment. O sigui, que ja sabeu a qui no votar. Als hereus del Generalisimo i seguidors del profe de Georgetow.


Josep Bonnín