Cercador
Jocs de mímica
Un relat de: Trossets del que pensoNo goso trencar aquest silenci,
de perfecció sense paraules.
La brisa és un singlot,
que l'ànima ha de prendre.
Contemplar el desconegut,
sovint ens provoca por.
Com la foscor de la nit,
que no ens mostra cap color.
Respirar és de valents.
Lluitar d'humans.
Riure serà d'aquells,
que alguna cosa han d'ensenyar.
Els sentiments són coses fràgils,
encara que les portem ben endins.
Les caixetes del cor,
de tant en tant s'han de saber obrir.
Ningú és capaç,
d'estar molt de temps sense respirar.
Potser per això deu ser
que els homes sospiren
quan recorden el passat.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades