Jocs de mímica

No goso trencar aquest silenci,
de perfecció sense paraules.
La brisa és un singlot,
que l'ànima ha de prendre.
Contemplar el desconegut,
sovint ens provoca por.
Com la foscor de la nit,
que no ens mostra cap color.
Respirar és de valents.
Lluitar d'humans.
Riure serà d'aquells,
que alguna cosa han d'ensenyar.
Els sentiments són coses fràgils,
encara que les portem ben endins.
Les caixetes del cor,
de tant en tant s'han de saber obrir.
Ningú és capaç,
d'estar molt de temps sense respirar.
Potser per això deu ser
que els homes sospiren
quan recorden el passat.