Cercador
joc sense instruccions prèvies
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Et despulles
com si estiguessis sola
tot sabent que estic amb tu...
Com t'estimo llavors entre
els llençols freds!
Jugues amb mi
com si fos un desconegut
i jo et segueixo el joc.
Sóc cadell de riu i tu...
mar brava.
Sé que sóc teu,
però imagino que m'enganyes
amb un altre...
Ets com un mar i jo esquelet
d'arena rentada.
Com ens estimem
en les rialles de trobar-nos
en secret
amb un amor prohibit!
Després...
tot passa,
i jo...
sento un calfred i...
et tinc por...
Comentaris
-
Curiós![Ofensiu]Xanxaneta | 18-07-2005
Trobo que el final d'aquest poema és així, un xic estrany, no me l'esperava, però a la vegada li dona potència.
M'ha agradat molt la descripció del joc sexual i les comparacions entre ella i el seu amant (ella sempre més elevada que ell, dominant la situació en tot moment) potser per això li fa por!
Molt fresc!
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1305776 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )