Jo tinc la solució

Tot va començar un dia qualsevol en els que t'aixeques pensant que avui serà tan sols un dia més, un d'aquests feixucs que tan sols són un camí fins al cap de setmana.

Jo era a classe de ciències naturals, descobrint el forat a la capa d'ozó amb tots els detalls i això que us dic de tots els detalls era culpa del nostre professor, li encantava explicar cada tema amb detall justificant el perquè de tot i ajudant-nos a entendre-ho.
A mi això m'agradava, m'ho passava bé descobrint les coses, i cada dia sentia la necessitat de saber el perquè d'alguna altra cosa més això si, era dels pocs als que la seva classe no se'ls hi feia eterna.
En aquell moment, el "profe" ens explicava que podíem fer per ajudar a frenar l'envergadura d'aquell forat tan empipador però jo ja no li feia cas, m'estaven trucant al mòbil i, tot hi saber a que m'exposava, el vaig agafar. Encara ara em faig creus de com em va passar pel cap agafar el mòbil a classe.
Però no em vaig equivocar, era una trucada important: em necessitaven urgentment, tenia un coet equipat amb el que em feia falta per aquella nova missió esperant-me al pàrquing de l'institut.
Vaig sortir de la classe de la manera més natural que us podeu imaginar: ho vaig plegar tot, sense preses i vaig sortir de la classe com aquell qui s'aixeca per fer punta al llapis.

Al coet m'esperava tota la informació de la meva missió, us en faré cinc cèntims estalviant-me els detalls més científics: havia de tapar un segon forat a la capa d'ozó, una altra d'aquestes coses que es fan per intentar tapar el problema (i mai millor dit) abans de que sigui massa tard i s'haigui de fer saber.

Un cop vaig aconseguir arribar el pàrquing el coet es va tornar altre cop visible, i mentre jo em llegia l'informe de la meva missió, el coet es va engegar i em va transportar a l'espai.
Aquell cop la meva missió no era com totes les altres, des de ben petita havia col·laborat en els missions d'una empresa fundada pel meu avi: una empresa secreta i al servei de l'estat europeu, el qual ens encarregava sovint missions extraoficials.
Però no, jo mai no havia participat en una missió com aquella, aquest cop la missió no es concentrava en recollir residus de l'espai o coses d'aquestes, aquest cop havia de tapar un segon forat a la capa d'ozó!
Tapar! Com si fos tan fàcil! No tenia ni la més mínima idea de com ho havia de fer, m'havien deixat una nota que deia que al coet i tenia diverses eines i materials que potser em podrien ser útils.
És a dir, que jo soleta havia de trobar la manera de solucionar el problema, i com més aviat millor, per suposat, que no pensava deixar que una missió d'aquesta envergadura em fes tornar a casa tard i per tant, perdre'm la pizza que tocava per sopar.
Vaig passar hores i hores voltant per l'espai, aferrada a la finestra del coet com si la solució d'aquell problema es trobes a fora tot hi saber que no era així, que la solució la trobaria tan sols dins del meu caparró.
Finalment s'hem va acudir simplificar-ho tot. Moltes vegades les grans solucions passen per els principis més senzills i això vaig pensar jo: si el problema és un forat, doncs perquè no tapar-lo amb un pedaç?
I això vaig provar: em vaig haver de posar el vestit aquell tan incòmode per poder sortir a l'exterior, i un cop fora, gràcies a un detector d'ozó vaig poder començar a situar el forat i després vaig construir una mena de tela feta amb ozó que vaig intentar ajuntar amb l'ozó del voltant del forat.
Vaig portar a terme totes les operacions intentant convèncer-me a mi mateixa que el que estava fent era el que calia fer, però encara no tenia gens clar que allò pogués funcionar, esclar però, que no s'hem acudia cap altre cosa.

Quant ja ho donava per acabat vaig sentir un soroll d'alguna cosa que queia, el pedaç s'havia desenganxat?
Potser la nau es desviava cap a l'infinit?
No, el boli (el mateix que feia ballar entre els meus dits mentre somiava) havia caigut a terra ferma juntament amb la solució que algun dia jo mateixa faria saber al món sencer. Això si tan sols en el cas que existís un segon forat a la capa d'ozó i que jo em dediqués a les missions espacials en comptes d'anar a l'institut.

Això, al cap de vall tan sols és una història corrent tenint en compte la ciència que comporta el tema i la ficció que ja hi poso jo.