Jo no vaig neixer amb un pa sota el braç

Hola!Em dic Romèlia (nom artistic) Fa 15 anys ma mare em va parir i li va sobtar molt, perque jo, no vaig arribar com aquell qui diu amb un pa sota el braç, ni amb un pa ni un pastis ni res d'això.... Jo vaig arribar al món amb un nas vermell sota el braç, i un de "porsiakaso" a sota el cul.
Des del primer dia, que vull riure, i fer riure.
I mai em veuras sense un somriure a la cara, i quan dic MAI es MAI!..
En fi que, jo vaig neixer com tothom, vaig creixer vaig enamorar-me i ara estic en al fase "i ara que faig amb al meva vida" endavant o endarrere, dreta o esquerra. Dons tu, ja m'he decidit, batxillerat social i educadora social i escola de pallassos sense fronteres! Encara que, entre tu i jo, això de anar a una escola no em cal gaire, jo soc graciosa per naturalesa.. Es broma poma! ;) Ja he tingut 3 feines de pallasso i n'he sortit molt bé, els de l'organització de pallassos d'hospital en volen més de la meva medicina, i, esque, un bon somriure cura moltes més enfermetats, que un sedant o paracetamol. La meva arma contra la societat egoista en la que vivim i el govern hipocrita en el que molts ens estem criant es la música, ja que toco la guitarra (acustica i electrica) els tambors una gralla i una flauta dolça, i també faig servir els somriures dels nens i nenes homes i dones joves i avis, avies hereus i pubilles per combatre d'una manera divertida solidaria i activa als capitalistes fexistes raciestes i oportunistes gobernants.
Senzillament, es decobrir el que més rabia els hi faci, i en aquest cas el que més rabia fa a un malvat esque els seus "serfs" en qüestió (per ells els serfs són la població) estiguin feliços i ignorint les seves ordres. Doncs aquí va el meu destí, fer que tots i totes riguin i riguin i tornin a riure fent callar a l'estat i totes les seves putrefactes ordres!...
Molta gent dirà, aquesta es una motivada no sap pas el que diu...Doncs mira, se molt bé el que dic, i, molt dins meu, molt dins...crec que moltes vegades la violència acaba sent la solució epr desgracia, però...no tant dins meu crec que la violència no s'acaba amb més violència i tampoc s'acaba amb ignorància s'acaba llutiant per el que cadascú vol, i lluitar amb ganes.Però, com ja he dit, facin el que et facin, passi el que passi...NO DEIXIS MAI DE SOMRIURE...això farà que l'estat es faci més fort...


[[ Això li dedico a en Jordi, ((hi han molts jordis pero ell ja sap qui es)) i a tots els pallassos i pallasses del món, als nens i nenes inocents a totes les persones que ara mateix tenen un somriure a la cara i als que no telepaticament els animo a que ho provin..]]^^