Jesús Moncada i el passat

Camins on nyeva matxos dia i nit,
matxos que adés tibaven sirgues muts,
sirgues que arrossegaven vells llaüts,
llaüts que transportaven el lignit,

lignit que l'Ebre duva en un sentit,
Ebre que s'ensopiva en els assuts,
assuts que avui ja són pantans crescuts,
pantans que dels camins n'han feit oblit;

oblit que Nelson fa que s'esvaïsca,
Nelson que viu records a dins d'un llibre,
llibre que del passat diu vida densa,

passat que empeny perquè l'idioma vibre,
idioma que un Jesús escriu i arrisca,
Jesús que eva Jesús i és Mequinensa.