Corrandes (bilingües i amb tornada) del peu ranquet

Va inventar Jorge Manrique
alguna "copla quebrada"
amb molt art i molt palique;
i a la nostra Pastorada,
a peu ranquet (no és cap pique),
se va escriure una tornada.
Ranca o coixa, eixa girada
bé la puc aprofitar:
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.

¿A la Franja, i no faig broma,
tenim micros embruixats
que mos fan canviar d'idioma
quan nya més de quatre gats
fent del corcó una "carcoma"
i "agujeros" dels forats?
¿Mos creurem més refinats
si parlem en castellà?
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.

Mos anuncia Federico
que quan passe el mes d'agost
Ussía, oi que bonico!,
farà que el vi siga most,
que Carod siga "mañico"
i el Pol Sud siga "no frost".
Post-franquisme de poc "post"
per la ràdio difondrà.
Qui camina a peu ranquet
potser sí que arribarà,
però avança molt poquet.

A Francha amaga parlaches;
Ussía, feitos cutianos;
pero bi-ha camuflaches
que no ie-son parellanos,
que recreyan personaches
sobrios u calamocanos.
Os chemecos no son banos
si sirben ta protestar.
Qui camina china-chana,
fendo camín sin parar,
plega siempre allá an le agana.