Japó: Tragèdia de tota la humanitat

Quan començ a escriure aquest article, encara a hores d’ara tinc del cos adolorit, el cor encongit i l’ànima esgarrinxada, en front de la tragèdia dantesca que ha sotragat sense miraments a una part del poble japonès.
Inaudit, esgarrifant, espaordidor, se’m podrien ocórrer més qualificatius, però davant de les imatges que he vist pels diversos canals televisius, sé d’un bon tros que em quedaria curt. No en tinc més per copsar aquesta tragèdia, no en tinc per a descriure el dolor i el patiment de les persones que cerquen a les llistes els noms dels seus familiars: o morts, perquè han trobat els seus cossos malmenats o desapareguts, i encara porten una certa esperança de retrobar-los en vida. Tampoc en tinc per les persones que havien cercat refugi a les zones altes dels pobles, i veien com el seu poble era esborrat del mapa: les seves cases amb tots els seus records i vivències d’una vida, surant enmig d’un desgavell de fustes, ferros, enderrocs, cotxes; una gran trencadissa macabra on les aigües del mar anaven movent i engolim-t’ho tot, en un ball caòtic sens ordre ni concert. Ofegant els sentiments i l’esperança.
El poble japonès ja es va veure sacsejat per la segona guerra mundial, pels diversos bombardeigs de les seves ciutats, i per acabar pel genocidi, i ho escric amb claredat sense que em tremoli la mà, que feu el govern d’Estats Units d’Amèrica quan ordenà tirar les dues bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki assassinant cent de mils de persones.
Un poble que en menys de setanta anys havia assolit esser la tercera potència econòmica del món. I ara, a molts llocs, i moltes persones, famílies, hauran de tornar començar de zero. I algunes hauran de començar a passar el dol pels seus morts.
Aquesta sacsejada mental i emocional, també té el caire econòmic. Un país que tenia un alt deute extern i que la seva caiguda econòmica de segur que ressentirà altres economies. El món econòmic es troba completament globalitzats, no ho oblidem.
Com fa estona, vaig escriure un article, respecte a què existeix un projecte militar d’EUA, de nom Haarp, per alterar o modificar el clima, inclusiu pot generar terratrèmols; i ja vaig explicar que es troba situat a Alaska, i empren l’enviament d’ones a través d’unes antenes, les quals són rebotades des de la ionosfera fins al punt de la falla sísmica per crear l’efecte de ressonància. Teoria que comença Nicolas Tesla, i que els experts d’USA han perfeccionat, simplement deixaré el recordatori.
Hom, malgrat el puguin acusar de tenir la síndrome de la conspiració, el que escriu no s’ho inventa. Existeix una corrent de persones que creu que gran part dels darrers terratrèmols han estat provocats i existeixen informes amb proves, com entre ells el d’Haití.
Just avui, no vull asseverar rotundament que amb el terratrèmol del Japó hagi estat així, ja que intent no fer cap tipus de demagògia (ja n’existeixen de polítics i periodistes experts en la matèria amb el grau d’excel•lència) ; intent tenir el màxim de proves concloents abans de donar-ho per cert, recercant fonts i persones prou fiables. Tot i que, em venen algunes preguntes al cap, de les que encara no tinc resposta.
A què o a qui beneficiarà que la tercera potència econòmica mundial, tingués unes pèrdues multimilionàries, entrés dins un estat de crac i tardés una pila d’anys en ressorgir?
Per afegitó, hi ha la situació de les centrals nuclears. Japó en disposa de prop de cinquanta. Varies d’elles han estat seriosament danyades, existeix el risc d’explosió, el sobre encalantiment dels reactors. Això vol dir, una gran possibilitat de contaminació radioactiva i al mateix temps una paralització de tota l’activitat industrial del Japó que depèn directament d’aquesta energia.
Ara es comença a plantejar-se a nivell mundial el tema de la seguretat de les centrals nuclears a altres països.
No s’ha parlat en absolut, dels cementiris nuclears marins i com aquestes sacsejades ( 8’9 en l’escala Ritcher) amb l’epicentre a vint i quatre kilòmetres de profunditat, l’hagi pogut afectar. I poc, que l’eix de la Terra s’ha desplaçat deu centímetres i com afectarà als moviments de rotació i translació.
S’ha tornat a parlar de Chernobil , de l’incendi de la nuclear de Vandellós, inclusiu la cancellera alemanya Merkel, ha aturat una legislació que permetia augmentar el temps de vida de les seves centrals nuclears fins que no s’aclareixi tot. Llei proposada pel seu mateix partit; i ara mateix està en palestra la perillositat d’aquesta manera d’extreure energia.
Tots navegam sobre el mateix vaixell i la radioactivitat no fa exclusions, ni per estatus, ni per color de pell, ni per tendència política o religiosa. Si rebem, podem rebre tots.
De cada vegada queda més patent que no estem aïllats. Que el que afecta a uns germans nostres ens afecta a tots, i a més tots tenim la roba a l’estenedor. Ja no té cabuda el concepte global del món de manera egocèntrica, on els drames i tragèdies dels altres ens importin un rave. Tal volta ens haurem de convertir, però veritablement, en solidaris a la força.
Seguiré investigant sobre la possible intencionalitat del terratrèmol. No hauríem d’esser massa innocents per no creure que el neocapitalisme i els grups de poder, són capaços de fer el que sigui per llevar-se un competidor del mig o algú que els hi faci nosa (exemple evident, l’acusació dels delictes sexuals a Julian Asange, president de Wikileaks que obri la caixa de Pandora amb les darreres revelacions i esper que n’hi hagi més)
Aplec, perquè m’estic passant de mesura. En seguiré escrivint.