Ja sé el que vull...o potser no...

Quan tot comença a ser fàcil,
quan sembla que tot ha passat,
arribes com un remolí,
arrasant la meva vida
sense deixar-me decidir,
si et vull tenir al meu costat.
El teu poder és tan gran,
que no em fa por equivocar-me.
Potser serà la confiança,
o aquest sentiment ocult.
Potser serà l'enyorança
o el necessitar saber
què era jo per a tu.
El record dels teus llavis,
em desperta la passió,
que dormida,
respira,
amagada en un racó.
Buscant la sinceritat del meu cor,
em trobo amb la paret de la ment.
El misteri provoca desig,
dels teus llavis de caramel.
Si tota seducció és innata,
no cal que et digui el que jo he aprés.
L'amor és una aventura,
on segur no hi caven tres.