Cercador
Ja sé el que vull...o potser no...
Un relat de: Trossets del que pensoQuan tot comença a ser fàcil,
quan sembla que tot ha passat,
arribes com un remolí,
arrasant la meva vida
sense deixar-me decidir,
si et vull tenir al meu costat.
El teu poder és tan gran,
que no em fa por equivocar-me.
Potser serà la confiança,
o aquest sentiment ocult.
Potser serà l'enyorança
o el necessitar saber
què era jo per a tu.
El record dels teus llavis,
em desperta la passió,
que dormida,
respira,
amagada en un racó.
Buscant la sinceritat del meu cor,
em trobo amb la paret de la ment.
El misteri provoca desig,
dels teus llavis de caramel.
Si tota seducció és innata,
no cal que et digui el que jo he aprés.
L'amor és una aventura,
on segur no hi caven tres.
l´Autor
351 Relats
175 Comentaris
243166 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Del no res comença un tot.I això és que a mi m'ha passat.
Si en voleu més.
aquí en podeu trobar:
http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/
Últims relats de l'autor
- De petita tenia una capseta
- Amb lletra minúscula
- Sospires quan t'emociones?
- http://trossetsdelquepenso.blogspot.com/2012/02/un-peto-la-boca.html
- Negre estalzí
- Quan faig l'amor amb tu...
- Acompanya'm un trosset aquesta nit
- Carta a...
- Melmelada de maduixa
- El meu regal de Reis
- Somiar impossibles també és lícit
- En la nit que un any s'acaba
- Què fàcil era parlar quan...
- No fa falta paraules
- Quan les mentides venen enganyades