Cercador
ja res no és el mateix
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
el títol et pot semblar molt clàssic
però ja res no és el mateix
ni les formes,
ni els ritmes,
ni els bioritmes,
ni els temps que corren a destemps,
ni les bicicletes de motor,
ni els cotxes amb piles,
ni la gasolina de juguet,
ni el menjar de plàstic...
ni el meu propi jo que surt del jo per endinsar-se en tu
res no és el mateix!!
jo escric com vull perquè obtinc a cada cop d'instant el missatge desitjat
tu escriuras d'altres maneres,
i serà tan o millor que la meva
l'univers se'm posa al cap,
el descobriment d'un nou planeta hi vol fer un lloc
la rutina mata estones de somni i son,
l'estelada em salva de l'avorriment, i les contradiccions són evidents
perquè si tinc ganes d'escoltar raimon, l'escoltaré i punt
i si a tu mai no t'ha agradat, busca't una llum que t'il·lumini
saps què vol dir evolucionar?
evoluciona,
poetitza,
cau,
aixeca't,
composa el vers!!
ja res no és el mateix...
vull que ho sàpigues
espavila't!!!
aquest poema no és igual que els altres...
critiqueu-me si voleu,
però no és igual que els altres
perquè tots són sempre diferents
Comentaris
-
Ja ho diuen, ja...[Ofensiu]L'escriptor mediocre | 25-08-2005 | Valoració: 10
... "evoluciona o mor", i tenen tota la raó del món. Tots som diferents, encara que ens intentin classificar, i gràcies a la teva lluita, (a la que jo m'uneixo) buscarem la diferenciació de les coss que són diferents!
No t'aturis
Juseph -
NI millor...[Ofensiu]annah | 06-08-2005 | Valoració: 10
ni pitjor: DIEFERENT! I, m'encanta!!
Ja res no és el mateix!
I tens tota la raó. Tot evoluciona. La medicina, la tecnologia, tot! Fins i tot la poesia, que es converteix en poesia moderna, com aquest poema teu tan ben escrit.
Fabulós! Felicitats.
Anna
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872135 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.