Ja no sóc la teva musa...

Sí, ja ho sé.
La inspiració en mi es va acabar.
No et preocupis.
Ara ja ho puc suportar.
Llàstima dels esforços,
per mantenir la casa en peu.
El desig era tan gran,
que potser no vaig saber vigilar,
el que s'amagava dins teu.
T'has oblidat dels meus petons?
La dolçor dels teus llavis,
ha quedat segellada,
dins del que em pensava meu.
Però el que mai em podràs prendre,
el que sempre retindré
i mai podré oblidar,
és que en algun moment,
segur que em vas estimar.
Ja no sóc la teva musa.
Ho sé.
El que tu no saps.
És que al final,
segur que ho tornaré a ser.
Digues-li vanitat.
Però a les muses de veritat,
ens agraden,
com a tu,
els gran reptes disfressats.