Isolat

Podia passar les tardes sol,
sense soroll.
Estudiant les lletres.

Observant per la finestra,
la vèrbola als carrers.
Escoltant com parlaven a crits,
gesticulant les frases.

Aquell temps de dubtes,
d'indecisió, de síntesi.
D'estudi de ficcions,
de fantasies.

Per un somni.

Mai podia substituir una conversa,
un estudi a dos,
un monòleg buit i solitari.

Com una lectura pública,
d'un llibre de poesia.
T'adones lentament del ritme,
de la senzillesa dels mots,
de la substància de viure-ho.

D'escoltar-ho junts.
I es feia de nit.
De matinada.