Isabel G.

La Isabel G nasqué en un moment indeterminat del segle passat a Sud-àfrica, pàtria de Charlize Theron, una de les Boney M, Doris Day i Bjork.

Ja de ben petita, a la Isabel G. li apassionava l'hora de banyar-se: gaudia com una gossa mentre la banyava la seva mare, i no volia sortir-ne mai, de l'aigua.

La mare criava gallines a casa, col·leccionava qualsevol cosa que parlés de plomes i becs, i acostumava a banyar les gallines al mateix temps que la seva filla. A més, patia nanisme visual, una malaltia de la qual n'era l'únic cas al món, que consistia a veure les coses més petites que la seva mida real. Per culpa d'aquesta malaltia, tot el que comprava la mare era massa gran.
Un bon dia de setembre, la Isabel, mentre era a la cuina intentant treure's un pèl de la cuixa que li havia crescut cap endins, aixecà el cap, i veié un pot d'olives farcides d'anxova que sa mare havia comprat durant un viatge a Albulquerque (Extremadura). La mare havia guanyat el viatge en un concurs de la ràdio, gràcies als seus coneixements amplis en tipus de pals de galliners.

La Isabel G. ho veié clar: volia sortir de Johannesburg, i veure món. Començà a fer les maletes i a acomiadar-se de totes les gallines de la seva mare amb petons, llàgrimes, i algun tocament improcedent per part de l'Antònia, la gallina amb qui havia intimat més durant les hores joliues del bany. Per tal que la distància fos més fàcil de superar, li arrencà les dues ales i se les col·locà al cap, tot emulant una valquíria, i l'Astèrix, dos dels grans models a seguir de la Isabel G. Anà habitació per habitació, plorant i arrencant un tros de paper de cada paret per després unir-los i fer-se una flassada que l'ajudés a no sentir-se sola i enyorada durant la seva creuada personal. Tanmateix, fou quan arribà al lavabo, després de descobrir que les rajoles de la paret no es podien arrencar tan fàcilment com el paper, que canvià d'opinió en veure la seva banyera estimada. I pensà que, en comptes de la flassada de paper, la banyera seria la seva companya fidel de viatge. Hi enganxà les dues ales de la gallina a cada costat, assegurant-ne la mobilitat, i la convertí en el seu mitjà de transport. Anà a la cuina, agafà un ganivet, la goma de l'aixeta, i una de les teteres gegantines de la seva mare. Ho col·locà tot dins la banyera, s'embotí dins la tetera per prevenir qualsevol tipus de traumatisme en cas d'accident, i sortí de casa per la finestra, creuant el cel de Johannesburg en la cerca de la seva felicitat.

Volà durant hores i hores en cercle, com un voltor, sense saber què perseguir, ni on anar, ni quin dit fer servir per treure's un petit moc que li penjava des d'abans de sortir de casa.

Aviat es desesperà; es veié a sí mateixa, perduda, vagant pels cels del món per sempre més. Es tragué la burilla amb el dit índex de la mà dreta, la dels vicis, i se li ocorregué que, si agafava una carretera en comptes d'anar donant voltes pel cel, arribaria amb més facilitat a alguna destinació digna de ser visitada, o a Roma, on porten tots els camins i carreteres del món. Així doncs aterrà en una carretera no gaire concorreguda dels afores de la seva ciutat.

Moments després de tocar terra, fruit de la gana, les drogues i la falta de sexe, a la Isabel G. se li aparegué Cupido, el seu somni eròtic més recurrent, sense comptar el dibuix de la gallina de la caixa d'Avecrem. I en aquell instant, la Isabel G. s'enamorà, i li confessà el que sentia al seu estimat sense esperar ni un segon més. Malgrat tot, Cupido no tenia cap mena d'intenció de correspondre-la. A ell li agradaven rosses i sense depilar -condicions que ella no complia- i així li féu saber sense pensar-s'ho.

La Isabel G. però, no ho acceptà tan bé com es pensava Cupido, i emulant Glenn Close a "Atracción Fatal", prometé amb un crit amenaçador que el perseguiria amb la seva banyera alada per tot arreu fins que li digués que sí.
Cupido se sentí atrapat, i decidí que Isabel G. havia de morir. Així doncs, l'assassinà amb una de les seves fletxes, directa al seu cervell a través de l'orella esquerra.