Amor unilateral

Et sento venir cap a mi, i m'amago. No puc deixar que te m'emportis encara, tot i que no hi ha res al món que em pugui agradar més que caure als teus braços cada nit.
De dia m'abraço a tu, i no et vull deixar escapar. Malgrat tot, la vida que m'espera sota la llum del sol ens separa, i no puc fer res per quedar-me al teu costat tot el dia, sense moure'm, abraçat a tu com qui abraça el cel des de la muntanya més alta.

Em trobes a la tarda i em toques l'espatlla. Jo em giro, i et beso suaument, mentre em deixo caure sobre el sofà, atrapat entre les teves cent mans dolces, càlides, que m'acaricien el cap, la nuca, el coll, les cames, i em tanquen els ulls a poc a poc, mentre el soroll del carrer ens acompanya, i una llum empolsinada entra per la finestra i s'emporta totes les preocupacions que tinc al cap.

Et sento venir ara, cap a mi. Les teves passes lentes però constants avancen cap a on sóc jo. El so de la teva respiració és cada cop més intens, i sento que la teva olor envaeix cada cop més els meus pulmons intoxicats de fum de tabac. I quan la teva essència entra dins meu, esbosso un somriure, apago els llums i la televisió, i m'encamino lentament cap al meu llit, per convertir-me en una criatura sota el teu domini, sense posar-hi cap resistència, deixant-me portar pel teu suau pessigolleig, tancant els ulls. I minuts abans de caure en la teva xarxa de núvols, un pensament lleugerament desesperant em passa pel cap, i m'entristeix. No puc suportar que demà al matí hauré de separar-me de tu altra vegada, però no podré, Vull caure per sempre més a l'abisme que cada nit m'ofereixes, i no tornar a separar-me mai més de tu.
T'estimo, son.