Ironies al vespre

Un relat de: Daniel N.

L'aplec de dansaires
estronca les expectatives
de tantes hores perdudes
a diari recullen
el sentit miraculós
de la conversa fraterna
els minuts intempestius
capgiren el significat altiu
ufanós de les marinades
que d'una revolada austera
encerclen les riuades

Tantes desgràcies analitzades
amb cura mil·limètrica
per veus anònimes
arrecerades a les taules
enmig de gots i gerres
persegueixen el delicte
les fonts de l'oprobi
com cirurgians esmaperduts

Atalaiats darrera la fusta
atapeïts de raonament i senderi
l'enteniment abocat a la tragèdia
consenten amb els discursos
dels ensentimentats que gaudeixen
de vacances llargues
que sostreuen el llindar del crepuscle
mentre garbellen les paraules
per aconseguir l'efecte
la dominància per sobre del color
els contrastos palesos i les novetats
munts de cendra a la vora del camí
que s'ennegreix per les passes
d'exercits de formigues
a la recerca de llur nodriment
de la nissaga se'n recorden
al moment de perir dins l'aigua

Les hores passen
els minuts cauen
a l'abisme de la memòria
del que ja s'ha dit i el que resta
per afirmar a les hores baixes
quan el sol cansat
atrapat per la rutina
inicia el declivi
furtant l'alegria

Els crits i xiscles
de por i patiment
de les matrones enfeinades
que enyoren el seu destí de naixement
són la prova fefaent
creadora de gentilicis
que els temps s'ensorren
que les miríades de captaires
envairan els carrers
amb les mans suades o sagnoses
amb càntics impossibles
parlars indesxifrables
que hauran d'encabir-se a les orelles
amb calçador o alçacolls
per parir el futur
amb cendrosa cautela

Les melodies vocals
els fonemes arreplegats per formar
el mot moribund
ferit de mort de sapiència
de coses inútils
de vida
ignoren el terrabastall
que se'ls aboca

La femella partera conclou
amb sil·logismes entabanadors
enreda les masses
aplegades al voltant de l'entrepà
enlairen els arguments al cel
pregonen la veritat oculta
velada pels avals
i per les conseqüències temibles

Implícitament i enterca
cauen les fulles
davant el raig de llum
l'ona sonora que trenca
els esclats de lucidesa
a l'avantsala de la mort
quan les vibracions sotraguen
els fonaments del gratacels
que ha esdevingut l'existència
del mosquit tropical
o de les gambes litorals

La innocència perduda
em passa factura per les tardes
quan m'aplego amb companys
bevedors de saviesa
que esgranen les recargolades ofenses
a la veritat i el bon gust

Aquestes suarises involucrades
capten l'atenció d'espectadors
afanyats en compartir les troballes
d'hores de soledat
en que la temptació i la foscor
ensenyen els cursos avançats
els captiveris insolubles
en que es cau amb deler
per fortuna sense acarnissament
amb les temples refredades
per ventijols perfumats

Inclús al capvespre
quan els astres s'acomiaden
els uns dels altres
com vells amics
com amants retrobats
la tebior de l'aire a l'estiu
convida a parleries infructuoses
a usdefruitar la sensació
en cerca d'encenalls
per a la palla
que farceix el crani
o que compensa el pes dels peus

L'infanticidi prematur
els fluxos asimptòtics damunt la pedra
les opinions de gran volada
tot plegat s'ajunta al voltant
de l'altar de devocions perdudes
de histèries col·lectives
com si pagués la pena de pensar
en quantes oracions subordinades
es poden dir sense alenar
l'aire irrespirable
el gos com un tabalot
remena la cua
reivindica el seu lloc
el lladruc impregna la conversa.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Daniel N.

375 Relats

86 Comentaris

275895 Lectures

Valoració de l'autor: 9.68

Biografia:
Tinc aquesta mena de bloc

Espero que t'agradin els meus relats. A mi m'agraden, tot i que no sempre.