Irgalundra.

Un relat de: Joanjo Aguar Matoses

Quan aquell món s'estava acabant, les dues parts enfrontades començaren a lluitar
amb més força. Durant un temps pareixia que el bé anava a guanyar, però finalment el
mal acabà per imposar-se i regnar per tot arreu.

Una vegada que el mal era l'únic que presidia eixe món, va ser el moment de l'apari-
ció dels ents que no tenen nom. Els ents que no tenen nom no pertanyen a la concepció
de la graux (o conjunt de dimensions, que poden englobar més d'un univers) en què es-
tem destinats a habitar nosaltres en vida. Els ents que no tenen nom són d'una graux
molt més utziakaniada, cosa que els permeté fer aquesta fusió de grauxes, recolzant-se
en una altra graux que no coneixem, ni coneixerem. I que si, cosa impossible,
l'haguérem conegut, ja no la reconeixeríem. Així transformen les coses els ents que no
tenen nom.

Una vegada els ents que no tenen nom aparegueren en aquell món dominat pel mal,
la transformació del planeta fou instantània. En aquella xicoteta porció de l'univers es
capgiraren totes les lleis físiques i químiques, donant lloc a una semi-graux que anà evo-
lucionant al llarg de la infinitud dels temps i avui encara segueix evolucionant, fins que
arribe a convertir-se en el centre d'una xegsia completa, justament quan la infinitud del
temps passe a ser una dimensió origen i final en sí mateixa.

Sols quan el món citat s'haja convertit en el centre d'una xegsia completa, la nostra
graux anirà passant a formar part d'ella. A partir d'aquest punt, el nostre coneixement
sobre la història grauxial ja no pot ser transmesa amb paraules. Almenys no per nosal-
tres. De les úniques sis persones en la Terra que podrien plasmar-ho en paraules, dues ja
decidiren allunyar-se de la Terra quan el cla d'Ukit regnava en les muntanyes d'Etkes.
Un altre va ser condemnat a mort fa dos mil anys. Un va ser assassinat abans de nàixer,
en 1989. I, dels dos que sí podrien transmetre-ho, un es troba retirat en l'interior de les
muntanyes tibetanes i l'altre encara no ha nascut.

Almenys, la majoria dels sers i dels no-sers de la Terra sí que coneixen aquesta
història. L'home, l'escarabat llucà i la bactèria estafilococus són dels pocs animals que
no la coneixen. I la ignorància de la bactèria estafilococus durarà poc, perquè dins de
cinc anys, en un brou de cultiu naixerà la bactèria que transmetrà aquesta història a tots
els seus congèneres.






Sueca, a 12 de març de 1994.
Joanjo Aguar Matoses.
Per a Marisa, a veure si aquest escrit, ja no és com tots.

Comentaris

  • bé bé[Ofensiu]
    Tiamat | 24-08-2004

    ahir per la nit vaig començar a escriure, i no vaig poder parar fins a les 4, que vaig caure morta de son. Avui a les 2 del migdia m'hi he tornat a posar, però ara estic encallada... ja he fet lligar pràcticament tots els punts del teu relat, però em costa continuar... està sient un exercici d'imaginació molt intens! i molt motivador, tot s'ha de dir.
    Evidentment, no tenia pas pensat amagar a ningú que el relat "original", o les idees en què m'he basat, són teves, és més, m'agrada que no siguin meves, i que la web vagi, de tant en tant, una mica més enllà d'un conte que algú penja i algú altre se'l llegeix, i potser hi afegeix un comentari, i això és tot.
    Des de l'ordinador que faig servir per escriure'l, no em funciona l'e-mail, o sigui que hauré de demanar a algún amic que me l'envii al meu propi correu per llavors obrir-lo des d'un altre ordinador, i poder-te'l enviar a tu... paciència! Ja duc 5 fulls al Word...
    Com estic encallada, m'he plantejat enviar-lo inacabat, i ja que jo vaig continuar el teu, a veure si algú s'anima a continuar el meu... però també sóc un pèl egoista, i ara m'ho sento molt meu, i m'agradaria ser capaç d'acabar-lo jo... ja es veurà.
    Una abraçada, i a veure què en surt d'aquí!

  • Tens via lliure, Tiamat (o Laura).[Ofensiu]


    Laura, o Tiamat, tens el meu permís per a agafar qualsevol cosa dels meus escrits i desenvolupar-la a la teua manera. Via lliure.

    Pots fer el que et done la gana. (Mentre faces sempre referència a l'origen dels elements que has agafat, és a dir, als meus relats, i a l'autor).

    Això és l'unic que et demane. Per altra banda, tens Llibertat Total.

    I pots publicar-ho ací (cosa que m'agradaria molt) o en quasevol altre lloc.

    Quan tingues alguna cosa, per favor, digues-m'ho. Estic intrigat per veure què eixirà de tot açò. El meu e-correu és:

    jagma@correu.mesvilaweb.com

    (O, també, pots escriure algun comentari en esta web, per a comunicar-te amb mi. Com ara mateix).

    M'agrada molt, molt com escrius. Per això tinc tant d'interés en veure el resultat de la fusió o del desenvolupament dels meus relats en les teues mans.

    Per a mi és un honor que t'hagen cridat l'atenció els meus escrits, i que vulgues experimentar amb ells.

    Així que... ENDAVANT. I MOLTA SORT.



  • Tiamat | 24-08-2004

    tot i que encara no sé com acabarà, la història em va agafant sentit, genial genial, feia temps que no sentia aquest nerviosisme per escriure alguna cosa! casi que ploraré!

  • aiaiai, que tinc el cor excitat![Ofensiu]
    Tiamat | 24-08-2004

    doncs mira, he vist que m'havies deixat uns quants comentaris (gràcies), i he recordat que jo també te n'havia fet algun a tu, i en concret he recordat aquesta història. I mira.. que me l'he rellegit i tinc molt de material, molt, o sigui que si em deixes utilitzar els teus personatges, paraules, i móns imaginaris, n'escriuré alguna cosa.. em deixes? sisi. Jo suposo que l'escriuré igual, si em dius que no en vols saber res, no l'enviaré a la web, si em dius que sí, llavors l'enviaré.
    he fet alguns apunts, per aclarir-me una mica tot el que hi dius.. a veure què et sembla, si en alguna cosa vaig errada..
    ents que no tenen noms -> no són de les grauxs (conjunt d'universos/dimensions)
    els ents són d'una graux més utziakaniada -> poden fusionar grauxes, utilitzant-ne una que no podem conèixer -> i així transformen coses
    món dominat pel mal -> apareixen ents i ho transformen tot i surt una semigraux que evoluciona fins a convertir-se en el centre d'una xegsia completa (s'ajunten totes les dimensions en un punt)
    Quan això passi, la nostra graux forma part de la xegsia
    Només poden expressar el coneixement 6 persones de la Terra. Dos han fugit, un condemnat, un assessinat, un dins les muntanyes, un no ha nascut.
    La majoria de sers de la terra coneixen la història. Home, escarbat llucà i bacteria estefilococus no la coneixen.Però neix una bacteria que ho sap i ho transmet.

    més o menys, és això?
    és que ara estic molt emocionada, li estic trobant sentit i se m'acut com fer-ho lligar, aquesta sensació crec que és de les millors que hi ha, quan tot et bull per dins!
    gràcies, gràcies, gràcies!

  • Em recorda a alguna cosa que ja he llegit..[Ofensiu]
    Tiamat | 07-07-2004

    O és a mi que m'encanten els relats de ciència ficció d'Asimov i el veig per tot arreu, o és que aquest teu conte en té un cert regust.
    Suposo que, si aquest mateix fragment, l'hagués escrit ell, li hauria acabat donant un sentit raonable, lògic, i totalment possible. M'ha fet pensar en el llibre de "Fins i tot els déus", que parla sobre universos paral·lels, i éssers que no ens podem imaginar del tot,...
    Suposo que si es desenvolupés, d'aquí en podria sortir una història de ciència ficció prou bona. És clar que, per la introducció, ja veig que aquesta no era la intenció. Llàstima.
    Però m'ha agradat llegir-ho.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Joanjo Aguar Matoses

Joanjo Aguar Matoses

204 Relats

244 Comentaris

225432 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
Sóc de Sueca, poble situat a la Ribera del Xúquer, al País Valencià i, per tant, a Marènia (com li dic jo) o Països Catalans (com li diu la resta del món).