Cercador
Introducció ampliada del poema "L'amor"
Un relat de: Marc Freixas- Compartir:
Un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Moltes vegades ens omplim la boca de saber molt de l'amor, però crec que definir-lo amb paraules sinceres és molt important a dia d'avui... no podem només pensar en l'amor superficial, de fireta, només per quedar bé i punt.Hem de creure-hi fins més enllà de les raons del propi fet de viure, hem d'anar fins on no arribi la realitat, hem de traspassar fronteres perquè fins i tot ara em sento estafat si dir l'amor només significa una metàfora per quedar bé i prou.No!!no és això pel què lluitàvem, oi?
Ens cal molt d'amor per sortir d'aquest pou inacabable de tristesa produïda per la crisi mundial, la que provoca discussions per un tros de pa, la que fa que una parella trenqui la seva relació per culpa de la falta de diners perquè no pot arribar a final de mes, la que troba, com diu en Xavi Sarrià d'Obrint Pas, al marit tocat i ferit al sofà de casa seva per culpa d'una guerra que li ha esguerrat la vida, la família fins i tot!!
Simplement, un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Perdoneu-me aquest afany agosarat per dir-vos i escriure tot això... necessitava treure-ho enfora i intentar copsar les vostres cares, els vostres ulls mentre us feia aquest intent de fer reflexionar a més d'un -no va per vosaltres, va per tots els qui provoquen odi a través d'aquest coi de guerres absurdes que dominen el nostre pobre món malferit... perquè penso que no hi ha dret!!- D'aquí surt aquest poema, d'aquí tot això.
Una abraçada ben literària a tots... i real!!
Moltes vegades ens omplim la boca de saber molt de l'amor, però crec que definir-lo amb paraules sinceres és molt important a dia d'avui... no podem només pensar en l'amor superficial, de fireta, només per quedar bé i punt.Hem de creure-hi fins més enllà de les raons del propi fet de viure, hem d'anar fins on no arribi la realitat, hem de traspassar fronteres perquè fins i tot ara em sento estafat si dir l'amor només significa una metàfora per quedar bé i prou.No!!no és això pel què lluitàvem, oi?
Ens cal molt d'amor per sortir d'aquest pou inacabable de tristesa produïda per la crisi mundial, la que provoca discussions per un tros de pa, la que fa que una parella trenqui la seva relació per culpa de la falta de diners perquè no pot arribar a final de mes, la que troba, com diu en Xavi Sarrià d'Obrint Pas, al marit tocat i ferit al sofà de casa seva per culpa d'una guerra que li ha esguerrat la vida, la família fins i tot!!
Simplement, un poema d'amor en el que intento definir què és l'amor.
Perdoneu-me aquest afany agosarat per dir-vos i escriure tot això... necessitava treure-ho enfora i intentar copsar les vostres cares, els vostres ulls mentre us feia aquest intent de fer reflexionar a més d'un -no va per vosaltres, va per tots els qui provoquen odi a través d'aquest coi de guerres absurdes que dominen el nostre pobre món malferit... perquè penso que no hi ha dret!!- D'aquí surt aquest poema, d'aquí tot això.
Una abraçada ben literària a tots... i real!!
Comentaris
-
gràcies crisi![Ofensiu]magalo | 25-08-2011
De les coses negatives, sovint n'apareixen de positives. Mira'm a mi per exemple: Vaig tenir la mala sort, degut a la crisi, de que va tancar l'empresa on havia treballat 30 anys i la sort de tenir temps lliure per ficar-me a RC i fer això que sempre m'havia agradat: Escriure. I també la gran, gran sort de trobar gent estupenda com tu a la que ja m'estimo.
un petonàs
MartaG
l´Autor
725 Relats
1414 Comentaris
872488 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.