Introducció a una vida (o el perquè de tot plegat)

"Us preguntareu per què un gos petaner, tot i que amb passat aristocràtic, que un dia explicaré, vol explicar la seva història. Primer, us diré que ja tinc una edat (un dia parlaré de la ximpleria aquesta d'un any de gos que equival a set anys d'humà), i abans que el maleït gos de l'avern em cridi, vull deixar un record, una empremta duradora. Tinc molts fills i néts -mai m'han capat!-, però no és el mateix, a ells ja ni els veig i potser ni em recorden. Jo vull ser recordat durant anys, i aquesta és la meva darrera oportunitat. Per ser recordat, també podria fer alguna heroïcitat i salvar un nen de morir ofegat, o al contrari, fer alguna maldat i menjar-me el nen després d'haver-lo salvat, però no és el meu estil. A més, estic ja massa vell. Bup! Bup! Gat de merda, espera i veuràs! Això no ho posis al bloc, eh? Per on anava... Bé, doncs això, vull deixar un record, un testimoni de l'època que he viscut, un testimoni de veritat, no les memòries que es publiquen ara.

Potser també us preguntareu què hi explicaré aquí, de què tractarà aquest bloc o web o el que sigui. És fàcil: de mi mateix. Sento ser tan egoscèntric, però d'això es tracta. Vull parlar de la meva vida, 15 o 17 anys de vida de gos -no n'estic segur del tot, no tenim carnet d'identitat com els vostres, d'acord? A més, la meva infància va ser una mica complicada-. Però també parlaré de les coses de què em vingui de gust, amics. Parlaré de música i cine, de futbol i dones. I gosses. I gats, éssers fastigosos que són a la terra només per donar-nos una raó per odiar. Parlaré de coses que sento o veig pel carrer, o de l'últim vídeo de Youtube on surt el típic gos patinant (ecs!, penós!).

Finalment, és possible que us pregunteu com és que parlo i com és que sé llegir prou bé (escriure ja em costa més, amb aquestes grapes que tinc, i per això tinc al company Raül que em fa d'escrivent. Mai no l'hi agrairé prou!). Doncs bé, fins i tot aquesta pregunta serà resposta. Quan m'atreveixi a explicar-ho. Gràcies, i fins aviat. Au!, au! auuuuu!"


Aquest ha estat el primer post que m'ha dictat en Rufus. Diu que llegeix, però la veritat és que ja no hi veu tres en un burro, per això, posaré literalment tot el que digui, per documentar-ho tot millor (bé, a vegades, li corregeixo alguna falta quan parla). Per això, també, he deixat el primer post, per molt que ell digués que era una prova. Per si de cas, si hi ha queixes de la marca esmentada, dirigiu-les a en Rufus. Intentaré fer-lo treballar més d'un cop per setmana però no crec que arribi a un cop al dia. Ens retrobarem aviat.