Cercador
Dog Island
Un relat de: raulruizmiquel- Compartir:
El novembre de l'any passat, us vaig explicar que vaig estar vivint un temps als Estats Units ("L'any que vaig viure perillosament"), primer amb un amo bomber i després amb un amo racista. D'allà, en vaig sortir escaldat, ja ho sabeu. Però el que no vaig dir en el seu moment és que entre un i l'altre, em van agafar i vaig estar un temps retingut a Dog Island (dogisland.com), que era com Shutter Island, però pitjor.
Se suposa que és una illa per "alliberar" els gossos, però clar, en una illa petita estàs atrapat. Hi havia uns gossos que manaven i uns altres que havíem d'obeir. Els que no ho feien, se'ls emportaven i no se'n sabia mai més res. (Després vaig descobrir que els convertien en menjar per a gos, per als altres gossos. Els que manaven, en canvi, menjaven risotto.) Intentaves fugir agafant un arc i una fletxa i amagant-te enmig del bosc, però tenien GPS i càmeres. Quan vaig assabentar-me que l'amo de tot plegat tenia una botiga de gats a Florida, dormia amb 14 gates i odiava els gossos per sobre de totes les coses perquè un gos es va menjar el primer gatet que havia tingut quan tenia 7 anys, ho vaig entendre tot.
Per sort, un dia vaig robar una ampolla de rom a un dels gossos que vigilaven, vaig escriure "HELP" en una fulla d'un arbre i hi vaig posar les coordenades de GPS (per sort, un gos salsitxa ens va voler ajudar aconseguint-nos-les; després, clar, el van convertir en salsitxa), i vaig llençar l'ampolla al mar com un gos romàntic de pel·lícula quica de Hollywood.
Llavors, va ser quan un vaixell de turistes texans ens va rescatar a mi i a uns quants més, i vaig acabar petant a casa del texà racista. Arrrfff... Però al menys no estava a l'illa, a aquella illa terrible que va acabar inspirant aquella sèrie sobrevalorada que es deia..., es deia..., bé ja no me'n recordo *, però sí recordo que sortia un dels gossos que ens havia maltractat, el molt fill de gata!
*Lost
Se suposa que és una illa per "alliberar" els gossos, però clar, en una illa petita estàs atrapat. Hi havia uns gossos que manaven i uns altres que havíem d'obeir. Els que no ho feien, se'ls emportaven i no se'n sabia mai més res. (Després vaig descobrir que els convertien en menjar per a gos, per als altres gossos. Els que manaven, en canvi, menjaven risotto.) Intentaves fugir agafant un arc i una fletxa i amagant-te enmig del bosc, però tenien GPS i càmeres. Quan vaig assabentar-me que l'amo de tot plegat tenia una botiga de gats a Florida, dormia amb 14 gates i odiava els gossos per sobre de totes les coses perquè un gos es va menjar el primer gatet que havia tingut quan tenia 7 anys, ho vaig entendre tot.
Per sort, un dia vaig robar una ampolla de rom a un dels gossos que vigilaven, vaig escriure "HELP" en una fulla d'un arbre i hi vaig posar les coordenades de GPS (per sort, un gos salsitxa ens va voler ajudar aconseguint-nos-les; després, clar, el van convertir en salsitxa), i vaig llençar l'ampolla al mar com un gos romàntic de pel·lícula quica de Hollywood.
Llavors, va ser quan un vaixell de turistes texans ens va rescatar a mi i a uns quants més, i vaig acabar petant a casa del texà racista. Arrrfff... Però al menys no estava a l'illa, a aquella illa terrible que va acabar inspirant aquella sèrie sobrevalorada que es deia..., es deia..., bé ja no me'n recordo *, però sí recordo que sortia un dels gossos que ens havia maltractat, el molt fill de gata!
*Lost
l´Autor
2 Relats
1 Comentaris
995 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Els textos que aniré publicant corresponen a un bloc on apareixen les memòries i reflexions d'en Rufus, un gos que ha viscut mil aventures i situacions complicades, ha patit a nombrosos amos i ha gaudit i plorat com ningú, i que, abans d'anar-se'n al cel dels gossos, vol deixar per escrit la seva visió dels homes, de l'actualitat, i dels gats, animals dolents dolents. Jo l'ajudo a posar ordre a les seves idees, li trec el típic "grr" que de tant en tant se li escapa, l'empenyo a reflexionar sobre la realitat d'aquest mondo cane terrible, i li faig un bany quan el necessita. Que no és poc, perquè té males puces.També miraré de publicar algun altre text que no tingui res a veure amb el Rufus, si em deixa. Per a més informació, em podeu contactar a eunmondocane@gmail.com.
O podeu clicar a http://eunmondocane.blogspot.com.es/
O a http://www.linkedin.com/in/raulruizmiquel
Gràcies!