Instant oníric mai acabat

Un relat de: Emili Llauraor

Bevem, parlem, riem asseguts, amagats a la cantonada d'un amagat bar. Et miro, em mires, somrius, somric, et brillen els ulls i començo a cantar. M'expliques què penses, què opines, què vols fer, t'entenc i t'explico què faria, què penso, què vull fer. Et sorprens al sentir que és amb tu amb qui vull pensar, viure i conviure. T'enrojoles i em dius que t'afalaga, que t'agrado, però que has de marxar. T'ha trucat la parella i has de marxar, de fet et marxes, però per la porta de darrera. Abans pagues dos birres, jo pago les demés, em beses, et beso, i al sortir per la porta et gires a mirar. Em captes, em caces pensant en tu. Acabes de marxar i ja començo a odiar-te. A tu. A ell. Als dos per no deixar-me mai acabar de somiar.

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    Divagador | 08-12-2008 | Valoració: 7

    Ei!

    M'ha agradat com descrius la situació, que tot i ser una "putada" li dones un ritme que la fa vital.

    Salut i paraules