Espigó amb espines

Espero assegut a la sorra que vingui la lluna
i m'amari de l'oli color d'estiu calmat.
Assossec al cos perfumat de la nit, petit.
Antàrtica rialla que dorm al ventre etern
mentre ve a per mi l'amor, l'amor,
un amor inacabat.

L'estima propera fa que recuperi el sentit
i renovi les forces, cavall de cotó i alè.
Repica amb els dits l'onada que torna
i m'omple d'escuma assajant el matí.
Ulls clucs i de nou íntima pressó
que assaona l'esperit regalimant de mel.

Apropa'm l'amor, un amor ple i serè,
i quan escupi l'oli de lluna oculta la por.
Atansa't, sent com es fonen els cosos
i es desfà el pudor en orgàsmiques peces.
Eixuga el passat als matolls i mira
com crema la vida al seu pas per tots dos.