Infantaments

(Infantaments)

Auscultades per miríades
de pregnants preguntes
expulsen les criatures
com a delme inexcusable
de les retrobades forces
que sense pietat naveguen
ennuegant-se de poder
per dessota de les obagues
a les parets temibles
els espadats testimonien
el desglaç de les voreres

Els animals pareixen
amb serenor i pesantor
sense adonar-se pas de la traça
que cal esmerçar en l'òbit
extrem de les matinades

L'albor de la vida
llampant i llaminera
pels crítics i pels rosegadors
que ironitzen sobre qualsevol cosa
retreuen el sentit al desig
que dona fruits i que encega
per això les parelles muten
es transfiguren com ocells antics
a la recerca de les llenegues i esclata-sangs
perquè creixin frondosos els verds
ataronjats de l'albada

Quan la posta arriba
els pagesos acalorats
fosos pel caliu de les generacions
es plantegen plegar les armes
arriar les veles en un últim sospir
la mainada entremaliada
correteja pels salons de té
per les darreries del món
a la recerca d'un sentit
d'una existència cobejable
de quelcom etern
de núvols i cendres

No conceben el sentit de la rodonesa
conformats amb el que la terra dona
prefiguren a les seves ments
els esglais que hauran de sentir
amb figurada premura
per part dels atònits navegants
en mig de les aigües piramidals
sostenen que no es pot inaugurar
el cel de les papallones
sense la participació del pelicà

Els núvols apagats
la rodonesa extrema
el gran líquid uterí
que respira magmes profunds
la pregona veritat de la cova
ara m'adono que sense rigidesa

Íntimament lligats a la presumpció
els revolts de l'ànima
recorden el significat precursor
de tantes elegies per escriure

Les possibilitats de l'ésser
consumat com una mala cosa
són infinites i nul·les
toquen el cel i la terra
van amunt i avall
tot alhora com fenòmens
d'una naturalesa extrema
violenta i censurable
que fa esgarrifar les matrones
que veuen els caps esblaimats
fer-se camí en mig de l'aire

La matinera relliscada
de les faccions enregistrades
a cop de gen i de parentesc
conserven el sentit arriscat
de participar en el descrèdit
de tota una vida i tot un món
que sucumbeix davant un nou somriure

La gracieta i l'insult
transportats al present per milers de pensadors
copsa la veritat sondable
de les presentacions socials
i del poder retroactiu
que massacra sens pietat
les estones de lluïment
de franges de la societat
que imitant el só del vent
radicalitzen l'almoina

Es pot sentir el poder
dels nouvinguts i avantpassats
mesurant el desgavell
terrabastall inassolible
que revelen les dades
els nombres gèlids conspirant
per salvar la vellesa
de la seva destrucció autocompadida

Sense l'esclat de lucidesa
que representa el sentiment
august per la seva constitució
de tants miracles esgarriats
per culpa de la beguda
i de la mala consciència
la rebel·lió dels infants
recorda les sagnants batalles
de temps perduts a l'oblit
de la reticència al progrés
de les noves ordres en matèria de governs
de les esmes fatigades
que contemplen el devessall de ximpleries

Amb la mirada perduda
l'ésser acabat de crear
esguarda l'horitzó que l'espera
vol menjar pedres i beure núvols
com un semi-deu encoratjat
per corts de querubins
per la mare que els va parir
tots plegats
censuren el descrèdit
dels fenòmens procedimentals
amb que es renten les consciències
s'amaguen les heroïcitats
tot ensopega amb el ridícul
les noves fornades canten
a la lluita del senglar
amb la seva prole.