Inexpressió

Un relat de: Ipanema

La noia de les ulleres de sol.
L'únic que intenta amagar amb la foscor d'uns vidres gairebé opacs són uns ulls grisos. Una mirada plena d'insomni i malestar; fosca, humida. Els seus ulls tenen sempre companyia constant; cansades gotes aspres que llisquen no més d'un centímetre. Llavors, un puny de màniga gruixuda d'hivern les fa desaparèixer, eixugant el dolor.
Té un rostre pàl.lid, d'extrema tristesa. I el seu habitual somriure conquistador fa ja massa temps que no fa de les seves.
Un fil transparent cus els seus llavis d'extrem a extrem, provocant la màxima inexpressivitat.

Comentaris

  • m'agrada.[Ofensiu]
    segueix_respirant | 17-03-2008

    Trobo que saps explicar motl bé la sensació de l'inexpressió. M'agrada.

  • Clar de lluna | 15-03-2008

    ... expresses molt bé la inexpressió d'una cara trista, segurament també, d'una vida buida!

    Benvinguda a Rc, et seguiré llegint.

    Gràcies pel teu comentari.

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Ipanema

Ipanema

5 Relats

9 Comentaris

5357 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
escriure de gust, llegir per obligació, escriure per riure, llegir per plorar, escriure per conèixer, llegir per pensar, escriure per criticar...

Bon tot!