Duna.

Un relat de: Ipanema

Quan et lleves, després d'una nit de pura disbauxa no ets, mai, la mateixa persona que hores abans es posava dins del llit sense ni tan sola treure's la roba.

A la Duna li va passar.

Muntanyola de sorra amuntegada pel vent (a les vores del mar, en els deserts).

Els seus pares van decidir posar-li aquest nom perquè, durant el viatge de lluna de mel, van construir-la a base d'ensorrades penetracions en ple desert del Sàhara. Així doncs, què millor que posar-li el nom del seu llit nupcial per excel·lència.

La Duna era un tabalot. Mai li havia agradat estudiar, això d'estar-se quieta, tancada i concentrada no era el seu fort. Es dedicava a penjar cartells varis pel carrer a través d'una agència de publicitat, Gutz.
Encàrrecs, furgoneta, escales llargues i litres de cola eren els seus principals acompanyants al dia a dia.

Planta herbàcia pertanyent a la família de les cannabàcies.

La Maria, la seva millor amiga, compartia i pagava part del pis de la Duna, heretat.
Estava molt bona, acostumava a anar ben perfumada i solia vestir de color verd.
Estudiant de jardineria i familiar llunyana de Bob Marley, segons explica.

Juntes, fumaven herba i viatjaven pels deserts més inhòspits.

Comentaris

  • La Duna[Ofensiu]
    escaldot | 28-12-2009 | Valoració: 10

    comença a caminar...sap on es i potser no sap on va, per aixó du una camera per fixar els bons moments i també els no tan bons peró son seus segur..per aixó cal que decideixi quins vol i quins no i retocar-los o agafar un altre prespectiva, llum etc.

    Et comuniques be amb un llenguatge de molt bon entendre.

    Molt bon 2010..aquest any porta alguna cosa teva.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ipanema

Ipanema

5 Relats

9 Comentaris

4953 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
escriure de gust, llegir per obligació, escriure per riure, llegir per plorar, escriure per conèixer, llegir per pensar, escriure per criticar...

Bon tot!