Incomprensions

Embadalit per segles
de serena reflexió
busques desllorigades
cerquen el signe
al cel uniforme
núvols de plasticitat innombrable
assenyalen el camí
les urpes esmolades
per dies de joia
esgarrapen la paret
innoble
farcida de sentiment
prenyada de viarany
esclatant d'alegria
per la mort del deixeble

Com grans rosegadors
rosec estrany al crostó
erosions de llum a l'albada
cantem els versos
il·luminats per la veritat
el capvespre humiteja
les tiges de les flors
reciten l'elegia
natural de temptacions
on captives les pulsions
malden per sobresortir
a la superfície del llac
fulles seques testimonien
la brevetat de l'instant
l'infinit abassegador
calderades estimbades al pendís
colltort i ufanós
l'estimball llueix
amb restes animals
purulentes, devorades
per la ironia dominical
pels mals averanys
per segles de tessitura

Notes i reflexos
baden a peu d'obra
esguarden els pilars
cimentacions improvisades
no entenen el significat
de tanta prepotència

Albirats a l'horitzó
caus de bestioles
forats de cucs llefiscosos
rellisquen a l'ideari
del potent adolescent
capficat a revoltar
entorns i circumstàncies
només una paraula
de cada deu
només una frase
de cada mil
secrets rebutjables
indiquen les petges
del caminant solitari
puix la sendera s'estreny
escurçant els marges
giravoltant els revolts
claudicant per damunt de tot
davant les efimeries
el pollastre rostit fumeja
els pebrots escalivats
desprenen flaires cobejables
la temptació de vèncer
pors i virtuts
esglais de tenebres

Singularment s'aboca
el dejuni a la matinada
quan corcades fustes boscúries
infesten l'habitacle
de sentors indefinibles
algun insecte
reptant o volador
s'aproxima a la finestra
hi han serradures
enganxades meticulosament
per un rellotger mancat de braç
el berenar de les fades
recorda tristament
el seguici del llangardaix
occí de matinada

Contradiccions espúries
assetgen la ment confosa
del pensador matiner
cal apressar-se per acumular
despeses justificables
pressupostos idealitzats
sobre el paper o sobre la vida
quantes idees tranuitades
cauen falsament
als peus del rei
llur crueltat esborrona
llur planta rabassuda
fa riure amb ganes
les paraules pastoses

Quant a les hores passades
els minuts de glòria
segons de patiment
fraccions indivisibles
d'àtoms invisibles
ningú no els ha vist
ningú no els ha tocat
ocupen les vides
nostres, sense compliments
les revenges peribles
demanen pas a crits
obliguen el prejudici
a asseure's de costat
deixant seure testimonis
dimonis reciclats
assenyalen l'incorrupte
per sempre més
fins l'infinit

Hores de contemplació
pluja fina sobre les espatlles
xim-xim astorable
recorda l'esdevenir discret
de tantes tardes
la sopitesa en creixença
les parpelles pesants
tot convida visitar
Orfeu allà on sigui

Allunyat de mirades
arrecerat al fons
del pou del pensament
el refús d'altri
no inquieta la virtut
de no tenir-ne

La gernació cridanera
reclama el seu tribut
de sang calenta
rajant del ventre
d'un infeliç, o d'un grapat
sense miraments
tal com raja
beuen el líquid vermellós
podrien ser ells
i no pensen
podrien ser parents
quines brevetats
amb penúria esclaten
els crits i les ovacions
aüquen el presoner
de les seves misèries

Tot plegat concorda
amb criteris establerts
cal a penes resumir
lleis i ordres
edictes i proclames
per trobar els culpables
de la crisi que assota
dels tímids intents
de reconciliació duradora.