IN MEMORIAM. MONESTIR DE SANT BARTOMEU DE BELL-LLOC. CANTALLOPS. L’EPORDÀ SOBIRA. GIRONA.

 El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar un enllaç al Jaciment arqueològic
del Monestir de Sant Bartomeu de Bell·lloc , localitzat en terrenys del Mas de
Bell-lloc al terme de Cantallops, a la comarca de l’Empordà sobirà.

Llegia que  per accedir al jaciment
des de Capmany, cal prendre la carretera GI-602 en direcció a Sant Climent
Sescebes i, en el punt quilomètric 5.450 cal prendre la carretera que surt al
nord en direcció a Cantallops. Passats 2,6 quilòmetres cal trencar a l'esquerra
per un camí que porta al mas Bell-lloc, situat uns 80 metres més endavant. El
jaciment se situa al nord-est del mas, dins un tancat per a les vaques, en un
petit pujol envoltat de pastures i bosc d'alzines a la riba oest de la riera de
Torrelles.

 

Es tracta d'un monestir d'època medieval habitat per monges canongesses de
l'ordre de Sant Agustí, tractant-se del primer monestir femení fundat en
aquesta zona. Es coneix a través de la documentació escrita des de 1207, encara
que no es data la seva fundació fins al 1222 i fou abandonat al 1391 quan les
canongesses es traslladen dins el recinte emmurallat de Peralada, degut a la
inestabilitat de l'època que feia que l'emplaçament de Bell-lloc fos perillós,
però també per tal de poder tenir un control més proper de les seves
propietats, molt concentrades a la zona de Peralada.

 

No s'hi ha realitzat mai cap intervenció arqueològica de manera que
actualment es poden veure poques restes del monestir, atès que la major part
deu quedar enterrat en el subsòl. Es poden observar restes d'un absis
semicircular i d'una part d'un mur de la nau de l'església del monestir, dels
que es conserven molt poques filades. Sembla ser que aquestes restes pertanyen
a un temple romànic (BADIA, 1985, 1991).

La  Raquel Masó Giralt, retratava al
maig / 2009, el que identifica com 
“Vista de detall d'un dels murs que formarien part de les restes del
monestir”

 

A l'entorn de les restes, aquest mateix autor va poder recollir diversos
fragments d'àmfora i ceràmica comuna d'època romana, que farien pensar en
l'existència d'un jaciment d'aquesta època a l'indret del mas Bell-lloc.

 

Com ja s'ha esmentat, l'estat de conservació del jaciment és dolent atès
que actualment pràcticament no queden restes visibles del monestir,  l'activitat ramadera del mas ha contribuït a
accentuar-ne el deteriorament, una intervenció arqueològica  però, permetria recuperar les restes que
encara es deuen conservar en el subsòl. Pel que fa a les restes d'època romana
es desconeix el seu estat de conservació.Sembla que es triava l’advocació de l’apòstol Sant Bartomeu, amb clarividència
tràgica, atesa la fi que tindria  el Monestir,
oi?.