IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE SANT ANTONI. LA OBLIDADA DE FONTCOBERTA. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu; ermita situada al sud-est del nucli de Fontcoberta, en direcció al veïnat de Fares. L'edifici està format per un sol cos rectangular amb absis de punt rodó i orientat al nord-est, sense retraïment respecte als murs perimetrals. La il•luminació es produeix mitjançant tres finestres situades als costats amb les llindes formades per una sola peça de pedra treballada on s'incorpora el punt rodó, la resta està emmarcada amb maó vist. Per sobre del suposat sostre o volta de la capella hi havia unes golfes ventilades per unes obertures quadrades alineades amb les finestres. Els murs portants estan fets de pedres de riu preses amb morter (de petites dimensions). La façana està rematada per un frontó. Les cantonades són de pedra escairada. Té un ull de bou sobre l'entrada

No s'han localitzat dades històriques de l'ermita.

Al bloc http://www.xavierblancafort.net/Pladelestany.html#Fontcoberta se’n publiquen unes fotografies que palesen clarament com deia l’avia de la meva esposa, que en matèria de patrimoni històric i/o artístic, a Foncoberta, al Pla de l’Estany, a Girona i a TOTA Catalunya, anem ‘ de cada vez peor ‘





Fotografies del bloc data el 19.05.2016



Fotografia de 1990. Casanovas i Voltà, Maria Dolors / Cargol, L.

El temps, la inacció, la incúria i possiblement la ‘desinteressada’ col•laboració d’alguns brètols i/o vàndals, que s’adapten a tots els climes i situacions, han permès assolir aquest nivell de degradació quasi irrecuperable. Felicitats als que ho han fet possible !!!!

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’advocació que tenia l’ermita, SANT ANTONI ABAT (Alt Egipte, 251 ? - 356) , SANT ANTONI DE PÀDUA (Lisboa 1195 - Pàdua 1231) ,...., pensem per les restes de l’edifici que té més números el darrer, esperem resposta.

La comarca del Pla de l’Estany es creava l’any 1988, amb una superfície de 262,83 km² - per tenir dades comparatives, el Barcelonès té una superfície 144,72 km², i les següents poblacions: Badalona, Barcelona , l'Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet- . A la nova comarca s’adscrivien els següents municipis: Banyoles, Camós , Cornellà del Terri, Crespià, Esponellà , Fontcoberta, Palol de Revardit, Porqueres, Sant Miquel de Campmajor, Serinyà i Vilademuls. Aquestes 11 demarcacions ‘engolien’ antics pobles i parròquies, pertanyents fins aquella data a les comarques de la Garrotxa, l'Alt Empordà i el Gironès. La creació de la comarca, té de segur molts aspectes positius per a la ciutadania, en té, malauradament però, de MOLT PERNICIOSOS per a la documentació històrica i artística.

Si pregunteu sobre la història de Sant Andreu del Palomar, Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Joan d'Horta, ..., tots integrats avui a la ‘GRAN BARCELONA’ , constatareu que habitualment agregació és sinònim de desaparició. Ah!, tot això – segons s’explica amb la boca grossa - és fa sempre per equilibrar les despeses públiques del REINO DE ESPAÑA, l’estultícia i la corrupció endèmica i sistèmica `però, veiem que no s’aturen, mentre la ‘història petita’ d’aquells pobles i viles es dilueix en el temps i l’espai.

El disbarat més gros – fins ara - en matèria de ‘concentració de municipis per reduir la despesa pública’ el trobem a Tremp que històricament era el terme més petit del Pallars jussà , i un dels més petits de Catalunya. Entre 1970 i 1973 - la dictadura franquista començava a periclitar - fou incrementat amb els antics termes d'Espluga de Serra, Fígols de Tremp (o de la Conca), Gurp de la Conca, Palau de Noguera, Sapeira, Suterranya i Vilamitjana, es convertia així, en el de més extensió del Pallars Jussà i de tot Catalunya. Té una extensió que duplica llargament la de la comarca del Barcelonès, i supera amb escreix la de la comarca del Barcelonès.

Felicitem – el fair play, per davant de tot – als protofeixistes, feixistes i cleptofeixistes, de moment la seva ‘vil’ estratègia triomfa.