Il·lusions

Un relat de: Arelys
Ja portava 1 any escrivint-me cartes, i cada dia que passava tenia més ganes de conèixer a aquella persona que m'ho escrivia però les cartes sempre eren anònimes, semblava tímid, que només se sabia expressar escrivint amb un paper. L'únic que sabia d'ell és que anava al mateix institut que jo, però amb tantes persones que hi ha a l'institut, com volia ell que jo sapigués qui era? Mai em va donar la seva adreça de correu ni a on poder-li contestar les seves cartes. Cada vegada m'anava fent més il·lusions però l'esperança d'arribar a conèixer aquesta persona anònima s'anava perdent. I no vaig llegir més cartes per no il·lusionar-me més amb algú impossible.

Comentaris

  • ohhhhhhh![Ofensiu]
    Pamela | 16-02-2011 | Valoració: 5

    Arelys, m'has deixat ben intrigada. Segur que si haguessis continuat llegint les cartes haguessis sabut qui era aquest noi i n'hagués pogut sortir una cosa molt bonica... Has de ser una miqueta més atrevida, no? De totes maneres el tema del relat, que és l'important, m'ha agradat molt. L'he trobat original.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Arelys

2 Relats

2 Comentaris

1124 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de l'autor