Identitat-Xarxa

Hola! Provant, provant ... Se'm sent? Sóc en Mike de Walton On Thames, un petit poblet situat del comptat de Surrey. Aquest és el meu primer podcast. Un podcast és un relat sonor que circula per La Xarxa. Sí, ja ho sé!, els que m'esteu escoltant sabeu prou bé què és un podcast, sinó no m'estaríeu escoltant. Us parlo per mitjà del meu PocketPC i espero que la qualitat del so sigui prou bona. Aquest soroll de fons que se sent -zig-zag, zig-zag- és la serra mecànica. Estic acabant l'últim marc i me n'aniré cap a casa. Tinc una petita botiga de marcs al centre de la ciutat. Faig marcs a mida d'ençà que em vaig llicenciar de l'exèrcit, just després de la primera Guerra del Golf. Permeteu-me -clang,clong,clip- que endreci les eines. A fora és negra nit, fa fred i plou. No em sorprèn, fins i tot podria dir que m'agrada.

Ahir va morir la Linda -no tinc massa traça explicant històries i molt menys quan en sóc part implicada-. La Linda i jo érem un matrimoni desavingut, però tan bon punt li van diagnosticar el càncer vaig comprendre que la trobaria a faltar quan no hi fos. Tot pensant en la seva mort anunciada, vaig passar a pensar en la meva i d'aquí vaig acabar convençut de que podia ser immortal. Dit i fet! Vaig emprendre el camí cap a la glòria. Tot i així, no us recomano pas que el seguiu -aquest camí- és massa meu per que us faci cap servei. Tractaran de convèncer-vos de que estic boig per culpa de no sé quin coi d'urani empobrit o de trauma post-bèl·lic. Tonteries! No estic pas més boig que en Faust o en Gray i, com ells, vull ser etern. O és que no hi tinc dret també? Vaig a sortir, agafar el cotxe -clof, brum-brum-brum- i enfilar cap a casa.

Fa poc més d'un any que vaig començar a transferir els meus records a La Xarxa. Vaig apuntar-me a un blog gratuït que em permet anar penjant texts i imatges. Ho he anat fent de manera molt ordenada, cronològicament. Primer vaig penjar les fotografies de petit, després les de la graduació, a continuació les del casament amb la Linda, jo a l'exèrcit, ... Els texts del blog són molt variats. El que m'ha sortit més reeixit és el que parla de com emmarcar amb excel·lència. Al capdavall, emmarcar és l'únic que sé fer bé. L'adreça del blog és: mark.modiblog.com. Repeteixo: m-a-r-k-.-m-o-d-i-b-l-o-g-.-c-o-m. Els experts en la matèria sentenciaran que m'he construït una identitat digital. Digueu-li com vulgueu, però jo n'estic molt orgullós. De fet, és el primer cop que n'estic veritablement orgullós de mi mateix. A més, m'excita pensar que, tot i que el blog pugui desaparèixer en un futur, sempre en quedarà una traça a web.archive.org. Aquesta gent d'archive.org guarda gairebé tot el que es publica a Internet per evitar que es perdi. Gràcies nois!

Guaita! Ja he arribat. Sóc a casa. Bé, això és tot. Ara entraré a casa i transferiré aquest arxiu d'àudio a La Xarxa. Només em queda agrair-vos la vostra paciència i demanar-vos que visiteu el meu blog, potser hi trobeu alguna cosa que us interessi. Tot vostre. Si us arriben notícies de que la meva casa s'ha cremat quan jo dormia i que no m'he despertat a temps, no en feu massa cas. Si voleu posar-vos en contacte amb mi, escriviu-me un missatge a mark@gamail2.com. Si tardo un xic a contestar-vos, insistiu, segurament és que encara estic en trànsit. Esteu ben segurs de que us acabaré contestant d'una manera o altra. Adéu.