Idees confuses

Fa un parell de mesos no hi tenia "preocupacions", els estudis anaven bé, el treball fenomenal, trobant a faltar a la família i amics, però bueno, quan es pot faig una visita i és soluciona, i finalment l'amor. En aquests moments instants, segueix més o menys tot igual, menys l'amor. Abans podiem dir que anava de flor en flor perquè ningú em llamava l'atenció, ningú tenia la capacitat de destacar sobre els altres, però això ha canviat. Fara dos mesos vaig conèixer a un noi, el qual se'm va autopresentar, i allí es va quedar la cosa. Ens vam donar el telèfon mòvil i anavem parlant algun dia pel famós Whatsapp. Ell em deia de quedar, però amb tota la feina que tenia se'm feia impossible. Pot ser li sonava com a excusa, però no era així. No em sabia greu quedar i poder conèixer-lo millor, qui sap si era aquella persona que jo estava buscant durant un temps. Va arribar les vacances de nadal i jo continuava treballant. El dia 2 de gener havia d'anar de compres i li vaig comentar on anava i ell em va dir que si jo volia, m'acompanyava i uf, no vaig dubtar en dir-li que sí que vingués. Desde aquell dia fins el dia d'avui ens hem anant coneixent ja que hem estat quedant però en aquest temps m'he adonat que som bastant diferents i no sé si realment estariem bé junts en un futur. No estic parlant d'un futur per a casar-m'hi amb ell, si no amb un futur més proper. Ell reacciona diferent a mi, són caràcters molt diferents, a ell li agrada una cosa i a mi una altra, ell pensa d'una manera i jo totalment diferent i no sé. Li he comentat mil cops que som molt diferents i sé que ell em veu indescisa, però no m'ha amb seguretat un "intente-m'ho" i ja veurem que passa i això pot ser és el que em fa falta a mi, l'espenta per arriscar. Finalment penso amb el provervi que diu: "los polos opuestos se atraen", deu ser veritat?