i si fós... jo?

Un relat de: Capdelin

I si fós gegant,
munt de carn
amb ànima de llautó?
A més d´una seduiria
amb ma grandesa de cartró.

I si fós
minsa estructura negra
sense altura
de formiga amiga?
Més d´una em trepitjaria
sense cap explicació.

I si fós racó
d´un espai indefinit?
Algú em molestaria?
O potser més d´una em trobaria
perduda en la nit.

I si fós res?
L´entorn no em podria vèncer
ni comparar-me amb ningú.

I si senzillament... sóc?

Ni gegant, ni formiga, ni racó,
ni res,
només... Jo, el tot!
Potser alguna enamoraria
amb una mica de sort.



Comentaris

  • Excel.lent[Ofensiu]
    Pere Sol | 24-04-2005 | Valoració: 9

    Excel.lent, excel.lent, excel.lent poema. Plè de coherència i de reflexió. Enhorabona.

  • mar - montse assens | 24-04-2005

    (et trasllado cap aqui un comentari que t'he fet al fòrum)

    Capdelín, ets únic i ets genial...

    permet-me que et feliciti pels teus poemes,
    encara que no ho faci mai en els comentaris,
    i sé que no és excusa, però sempre que llegeixo un poema que m'agrada em quedo sense paraules i he de fer un gran esforç per comentar-lo sense sentir-me estúpida (per tant em quedo callada..)

    en fi, una abraçada
    i m'encanta llegir-te
    ...............
    un pètal de rosa també per a tu...

    pètals de rosa,
    com fulls de llibre
    plens de paraules

    paraules de llibre,
    com pètals de rosa
    plens de colors

    pètals
    i
    fulls

    per a tu

  • d'això es tracta, no?[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 21-04-2005

    ser tu...i ja està, i segur que a més d'una n'enamoraries....
    salut!!

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4380 Comentaris

1303742 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )