i no per ser nadal

Un relat de: Marc Freixas

diuen
que els somnis
van i vénen com les paraules...

perdudes entre vents tímids
i enyors de temps victoriosos


penso
que la vida no té preu
mentre respiro oxigen pur, amagat rera fums de tabac
-aspre, dolç, amarg... tan se val-

i la raó
la puc trobar impresa
en dies com els d'avui
que bufa fred de nadal, trepitjant una neu irreal
que manté intactes les esperances de salvar-ho tot,
riure amb els que més m'estimen
demostrant que no hi ha res perdut
quan la màgia és la millor manera de fer un bon regal...

i tot recupera el sentit privilegiat que guia els bons moments,
les il·lusions, la neu veritable dins del cap,
promeses incompletes
a punt per ser acabades,
desitjos coherents, expressions acceptades


posem-nos a la pell dels que no mengen,
piquem de mans més fort que els déus,
somiem les paraules justes, que no marxin més d'aquí,
que serveixin de resposta pel futur
i que es podreixin els dimonis del pessebre conquerit...

la recança crema a les mans,
el poder gelós mata la guerra
i el combat és només dels innocents

però això no quedarà així,
no sé si la mata o la fa reviure
i el combat no ha de ser dels innocents



només podem alimentar l'amor
barrejant els versos amb els homes,
llegint el poema en veu alta quan convingui,
assaborint el ritme cadenciós de cada paraula
a cadascún dels vostres ulls

i no per ser nadal
hem de ser més alegres, només som com som...

i punt

Comentaris

  • nadal?[Ofensiu]
    philip | 30-12-2007

    Si et plau "Nadal".

  • És...[Ofensiu]
    ESPIRAL | 30-12-2007 | Valoració: 10

    així, realment i no cal afegir res més. Bona reflexió. Per pensar-hi. 1abraçada. ESPIRAL.

    Bon cap d'any.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1417 Comentaris

792617 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.