I.M.A.E.

Es van quedar mirant la noia que s'arrencava aquell pèl llefiscós. Li faltava el cap. Les mans reposaven sobre capitells en forma d'ocell. El pèl s'allargava i es feia blanc com una ratlla de coca. Els cercles que veus a la part del centre no és segur que fossin pits, però podrien ser-ho. Ells l'estiraven i esnifaven embadalits...

Durant la Guerra Civil tots els homes d'aquest poble havien caigut per un forat. Les dones els buscaven desesperades, però felices perquè s'havien salvat. Un dia la Marta es va adonar, de sobte, que eren tots al pou de casa seva. Se'ls va mirar per la bocana mentre tots la besaven amb desfici. Esgarrifada, corria, corria, mentre sentia una veu que li deia: "és que dins del pou som molts, saps?"

Mentre els nens estiraven el pèl, la Marta va arribar a la boca de metro. En va sortir el Marc i la va besar també amb desfici, i ella també. Va desaparèixer i va venir la Marina a besar-la. Feliç... També en va sortir l'Ivan i la va besar voluptuosament. Després va sortir un negre i la va besar, però no va desaparèixer. I va sortir un altre negre, i un altre i un altre, i tots la besaven al mateix temps. Mentre intentava desfer-se'n sentia la veu: "és que dins del metro som molts, saps?"

Els nens ... N'hi havia un que li feia mal la boca.