I, finalment, ens van acabar agradant les matemàtiques

Un relat de: debondematí

De pressa!

El panteix que acompanyava els espetecs irregulars que emetien les nostres sabates al picar contra el terra provava que el temps no s'havia aturat d'ençà l'últim cop que havíem fet aquell mateix recorregut, per més que tots tres volguéssim creure fermament el contrari. Els carrers s'havien allargat en tots aquells anys i les cantonades havien esdevingut veritables passatges impossibles. Mirava en Pau i l'Eloi, que, com sempre, m'avançaven uns pocs metres, però aquelles esquenes corbades endavant (probablement a causa del pes d'unes panxes que no sé on devien haver-se amagat fins llavors), aquella forma de córrer que en altres temps hagués mantingut qualsevol padrina amb l'ai al cor i aquelles camises xopes de dalt a baix no m'eren gens familiars.

- Ja hi som!

Els tres ens vam deixar anar de cop a terra, sense cap tipus de mirament, i l'intent d'imitar aquell riure escandalós que havia trencat el silenci durant tantes i tan llunyanes nits del poble no va passar d'uns lleus gemecs que s'acabaren difonent en la quietud nocturna.

- Ei, tios, esteu podrits.
- Mira qui va a parlar, el qui no ha aconseguit avançar-nos ni una sola vegada.
- I tu tampoc m'has pogut avançar a mi, que avui has anat darrere meu tota l'estona, recorda-ho.
- Primer: caganer!

Ens vam quedar una bona estona en silenci, estesos al terra i amb la mirada perduda en aquell cel estrellat, impermeable al pas del temps. I és que, malgrat la nostra prominent fatiga i l'ingrat descobriment que el temps no transcorre en va, per enèsim cop a la nostra vida i primer des que el Pau, peoner de la marxa, havia decidit que el poble en què havíem crescut havia quedat massa petit per a ell, ho havíem aconseguit: el senyor Ernest, el nostre atroç professor de matemàtiques i ara ja un padrí que anava cap als noranta, s'hauria trobat en obrir la porta a les dos de la matinada amb una altra faixa idèntica a la que duia el dia en què fou enxampat al lavabo de l'escola, just abans de la reunió setmanal de professors (entre ells la nova, jove i bonica senyoreta de francès), pels tres marrecs a qui més cops havia suspès en tots els anys de docència però que un canvi tan radical havien de fer a partir de llavors.

Comentaris

  • Feliç 5è Aniversari d'RC[Ofensiu]
    mar - montse assens | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Records d'infància[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-03-2008 | Valoració: 10

    És clar que el temps no transcorre en va... però els qui un dia van ser nens, no obliden fàcilment els fets que el van marcar.
    Tot i que canviïn amb els anys i experimentin canvis, més o menys radicals, hi ha una part de cada criatura que queda per allà dins, intacta en un racó de l'ànima que va madurant.

    Aquest cop t'ofereixo un relat infantil fins a cert punt, En paral·lel, que espero et sigui grat...

    T'envio també una abraçada triple,
    Unaquimera

l´Autor

Foto de perfil de debondematí

debondematí

3 Relats

6 Comentaris

3542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99