HUMANS

Hola,

Jo soc el primer sorprès davant l'enorme quantitat de lectures que ha aconseguit el text. Com tu, crec que no és un mal escrit, però fent una mica d'autocrítica, admeto que tampoc és res de l'altre món. No ho pretenia. Es un relat molt senzill, amb un objectiu i una finalitat, ràpid de llegir i de menys de 1200 caràcters.

Dius que falten algunes coses. Quines? (Ho pregunto, amb ànims d'aprendre). Només expliques una de les pegues, i lamento no estar d'acord amb tu. Aquest diàleg és, realment, un monòleg. Reconec que intentava imitar una mica a Plató. És la meva opinió. És ciència ficció. Jo era el guia. I també era el planeta.

Respecte a la falta de exotisme en la parla del guia i els altres visitants, crec que caus en un tòpic. Jo no parlo d'aliens, ni extraterrestres (O si?), parlo de ments, d'éssers conscients i fins i tot deus. Seria un error provar de fer-los diferents a mi, mantenint la seva ment i caràcter. Et recomano que llegeixis Fiasko, de Stanislaw Lem. Un llibre excels on veuràs la dificultat de descriure a uns éssers diferents a nosaltres. També és una bona opció The Gods themselves, d'Isaac Asimov, o Nightfall, del mateix autor i Robert Silveberg. O The Martian Chronicles, de Ray Bradbury. Tos aquests llibres tracten d'éssers diferents a nosaltres, i excepte el primer, en tots s'observa com hi ha un rastre d'humanitat en ells.

No hi ha res escrit sobre escriure.

Pd: Et recomano el meu altre relat. A mi m'agrada més. I té més de 1400 lectures menys (un exemple de la poca importància que tenen...)

Moltes Gràcies!!
A vegades penso en l'enorme abisme existent entre l'adjectiu (humanitat) i el nom (humà).
I si fóssim els únics éssers egoistes de l'univers? Seria vergonyós. Però crec que encara hi ha esperança. És l'últim en perdre's (o això diuen...).

Molt bon relat. Et felicito.
Escriu MÉS ànim !!!
Una abraçada.