Hores contades

Estava fent un examen de Mates quan, tot el col·legi sentien parlar el director amb la cap d'estudis sobre la fi del món, pero no ho hauria d'haver sentit ningu, van obrir la megafonia sense volguer, o això es pensava la gent.
Al enterar-se els alumnes van començar a cridar. I suposadament la gent no es quedaria al col·legi si faltaven quatre hores perquè s'acabés el món.
Però què havia de fer si quedaven quatre hores perquè s'acabés el món?
No podia acabar tot així, un dia ens llevem i ens enterem que falten quatre hores perquè tot desaparegui? i no es pot evitar?
A la primera hora tothom estava molt espantat, naves corrents per el carrer i estava tothom cridant, com en les pel·lícules. Vaig arribar a casa, la meva mare no s'havia enterat de res i no em creia, quan li vaig ensenyar el carrer s'ho va creure. Vaig agafar la moto i vaig començar a robar coses, capritxos que no poc tenir a la vida quotidiana. No vaig tardar gaire el cap d'una hora i mitja ja estava a casa amb tot el que havia robat. Queden dos hores i mitja. A la meva mare ja l'havia vist faltava veure els meus germans i el meu pare. Vaig agafar el cotxe del meu veí que corria més que el ed la meva mare. Havia portat cotxe algun cop pero no tenia el carnet de conduir. Per les carreteres anaven tots com bojos, tothom anava el seu aire, sense regles, sense normes. Vaig arribar a veure el meus germans i el meu pare i de paso vaig anar a veure la resta de la família. Ara tot anava bé havia vist a tothom que m'importava i tenia tots els capritxos que podia arribar a tindre, menys que s'acabaria el món amb mitja hora. No sabíem què fer estavem tota la família a casa i espantats. Amb el meu germa vam decidir fer algo, vam agafar el cotxe i vam anar a la platja, si més no feia bon temps. I quan faltaven cinc minuts perque s'acabes el món vam veure una silueta gegant. Com si fos una persona. I just en aquell instant veig com la silueta m'intenta agafar. Just en el moment que m'agafa... em desperto. Vaig suposar que la gran silueta era la meva mare. Tot s'havia acabat.
O tornava a començar de veritat?
Potser aquell mateix dia pasava en veritat.