Hores contades

Un relat de: Trigun

Estava fent un examen de Mates quan, tot el col·legi sentien parlar el director amb la cap d'estudis sobre la fi del món, pero no ho hauria d'haver sentit ningu, van obrir la megafonia sense volguer, o això es pensava la gent.
Al enterar-se els alumnes van començar a cridar. I suposadament la gent no es quedaria al col·legi si faltaven quatre hores perquè s'acabés el món.
Però què havia de fer si quedaven quatre hores perquè s'acabés el món?
No podia acabar tot així, un dia ens llevem i ens enterem que falten quatre hores perquè tot desaparegui? i no es pot evitar?
A la primera hora tothom estava molt espantat, naves corrents per el carrer i estava tothom cridant, com en les pel·lícules. Vaig arribar a casa, la meva mare no s'havia enterat de res i no em creia, quan li vaig ensenyar el carrer s'ho va creure. Vaig agafar la moto i vaig començar a robar coses, capritxos que no poc tenir a la vida quotidiana. No vaig tardar gaire el cap d'una hora i mitja ja estava a casa amb tot el que havia robat. Queden dos hores i mitja. A la meva mare ja l'havia vist faltava veure els meus germans i el meu pare. Vaig agafar el cotxe del meu veí que corria més que el ed la meva mare. Havia portat cotxe algun cop pero no tenia el carnet de conduir. Per les carreteres anaven tots com bojos, tothom anava el seu aire, sense regles, sense normes. Vaig arribar a veure el meus germans i el meu pare i de paso vaig anar a veure la resta de la família. Ara tot anava bé havia vist a tothom que m'importava i tenia tots els capritxos que podia arribar a tindre, menys que s'acabaria el món amb mitja hora. No sabíem què fer estavem tota la família a casa i espantats. Amb el meu germa vam decidir fer algo, vam agafar el cotxe i vam anar a la platja, si més no feia bon temps. I quan faltaven cinc minuts perque s'acabes el món vam veure una silueta gegant. Com si fos una persona. I just en aquell instant veig com la silueta m'intenta agafar. Just en el moment que m'agafa... em desperto. Vaig suposar que la gran silueta era la meva mare. Tot s'havia acabat.
O tornava a començar de veritat?
Potser aquell mateix dia pasava en veritat.

Comentaris

  • Respte superat[Ofensiu]
    BOLZANO | 20-05-2007 | Valoració: 6

    Aquest final és el millor del relat. Aquest concient intent de fer una història circular, deixant una miqueta de suspens.
    Al cos del relat li falta xixa. Crec que es podrien explicar moltes més coses.
    Atenció amb l'ortografia.
    Vinga a pel següent.

  • somni[Ofensiu]
    LauraS | 17-05-2007 | Valoració: 7

    m'agradat que fos un somni i que tornes a comença la història... pero de veritat.
    Segueix així i a pel següent!!

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    Davidmorillas | 16-05-2007 | Valoració: 7

    El que mes m'ha agradat ha sigut el principi i el final , en concret el final !!! Continua així.

  • phanthon | 16-05-2007

    basikamen el mateix k en bertu el relat mul b pro i a alguna falta, la resta b

  • BraVoO![Ofensiu]
    victorvaliente | 16-05-2007 | Valoració: 8

    Felicitats Martin!

    Ha sigut un relat molt macu i currat.
    Continua aixi, kraK!



    Vic7oR

  • trigun[Ofensiu]
    markis | 16-05-2007 | Valoració: 8

    ooo po qe es suposa qe estava sumiann i es va dsesperta?¡ nio see èrp mollaa etaa kurratt

  • Fabregat | 16-05-2007 | Valoració: 7

    Krak el final ma sorpres xD tot un somni!!! jeje com la lies!!
    El relat m'ha agradat!!! has de mirar-te les faltes del principi que t'has deixat algun accent!!!
    Continua abm els teus relats de somni jeje!!
    cuidet

Valoració mitja: 7.17

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Trigun

1 Relats

7 Comentaris

917 Lectures

Valoració de l'autor: 7.17

Últims relats de l'autor