Homo Runner

“Homo Runner”... què fas despert i corrent sol muntanya amunt de matinada? Qui t’espera? De què fuges ? On arribes tard? On et porten els teus videoclips mentals?
Ja saps que la vida no és més o menys llarga en funció de la velocitat amb què la vivim?

És molt senzill amic…fujo del calor del meu llit per trobar-me amb d’altres “runners” i despertar amb el vent fresc a la cara. En cinc minuts de cursa, és el camí el que es mou sota els meus peus i el paisatge el que es desplaça pels costats dient bon dia. El repte i la il•lusió m’empenyen més lluny i més ràpid cada dia, encara que els “isquios” i els tendons em recorden que sóc humà. Vull ser el primer a veure sortir el sol des de Collserola, vull sentir el meu cor a 80 pulsacions (és que en repòs en tinc 40), vull sentir la recompensa de l’esforç, saber que encara puc, vull arribar a casa i despertar els meus fills amb el somriure de la feina feta. Gaudeixo de ser més fort que ahir i pateixo per ser-ho més demà. Les tribus que fa milers d’anys sortien corrent a caçar o combatre l’enemic som ara els amics que sortim de matinada a caçar somnis i a combatre el sedentarisme, allargant una joventut que se’ns escapa. Amb el temps i l’experiència ens hem anat fent més tàctics i gaudim més del camí i les etapes que de les metes i dels reptes impossibles.
Jo no lluito contra el crono ni persegueixo les grans marques, perquè les meves fites no es mesuren en segons sinó en batecs, en suor, en orgull, en superació personal i en solidaritat.
Els que són com jo no fem esport unes hores al dia, sinó que vivim la majoria del temps a càmera lenta per tornar a ser nosaltres cada matí quan surt el sol.

No et puc seguir “Homo Runner”… les cames no em donen per a més, però seguiré el teu estel i compartiré les sensacions. Potser ens trobem un dia de baixada, gaudint a un altre ritme d’aquesta prova de fons que és la vida, veient pujar altres “Homo Runners” més joves, que ens guanyaran en velocitat i resistència, però només ens podran igualar en determinació i en l’orgull de ser allà cada matí.


John LeBlog