Hòmens que agranaven la casa

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre hòmens que agranaven la casa? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una" entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem




****

Quant a missatges, el 17 de gener del 2026 ens comentaren "Mai havia vist escombrar a casa ni l'avi, ni el pare. 

Ara bé, el taller mecànic que teníem, allà ho feien ells" (Joan Prió Piñol), "No. Era impensable. Era una feina exclusivament femenina" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (M Pilar Fillat Bafalluy), "El meu pare agranava el magatzem" (Lurdes Gaspar), "Doncs no" (Lydia Quera), "No. Mai" (Angelina Santacana Casals), "Mon pare tenia bar i, en aquella època, quan es feien un vermut o una picadeta al taulell, tiraven en terra les deixalles i ell havia d'eixir a agranar de tant en tant.

En casa, quan va treballar, no feia res, perquè ma mare s'encarregava de netejar la casa i procurava que ell descansara quan arribava a casa" (M Carmen Bañuls), "No. Quan jo era xicoteta, ningun home agranava la casa..., sols era cosa de dones.... De fet, els hòmens que no tenien dona, tenien la casa prou bruta; el carrer, també brut... Abans, cadascú agranava el seu carrer" (Carmen Mahiques Mahiques), "Mon pare agranava el seu taller d'ebenisteria" (Octavi Font Ten), "Els homes de casa meva eren molt senyors, no els vaig veure mai amb una escombra a les mans. L'avi matern i el pare" (Montserrat Bosch Anglès).

En el meu mur, el 17 de gener del 2026 plasmaren "Sí... I rols intercanviats" (Maria Galmés Mascaró).

En el grup "Paraules ebrenques", el 17 de gener del 2026 ens posaren "Mai va agranar: ni la porta del corral!!" (Montse Povill), "No he vist ni el meu avi, ni el meu pare, agafar mai una escombra, ni llevar un plat de taula.

Però jo tinc setanta anys; el meu marit, setanta-dos. I fa de tot sense problema" (Conxin Sicilia), "El meu pare, sí; també fer el sopar, si calia" (Trinidad Aixala Buj).

Finalment, ma mare, per telèfon, el 17 de gener del 2026, en relació amb els mots de Joan Prió Piñol, em digué "¡Només faltava que anara la dona a netejar el taller!". A més, ens afegí que son pare (1906) deia a la muller (1910): "Jo netejaré la botiga, però no ho ha de saber ni el sol. Tu fes per dins lo que vullgues". A banda, "Mon pare agafava de la botiga lo que li pareixia i feia un perol". 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.