Homenatge a les víctimes de la repressió

La història no em dóna més opció,
que la de seguir temps i engrunes de sang, amb penes i fets de pobresa;
el ritme estructurat que desclava els records fermentats d'un temps reaccionari,
i revolucionari, degut a les causes d'un desperfecte social notable, que bombardeja el cor dels records estimats per la gent del carrer,
i fan sorgir les llàgrimes dels ulls innocents que ploren de tristesa i d'impotència, davant de la pallissa incompresa que els ha tocat de viure,
i sabent que tot això queda marcat per sempre,
i fins a la finalitat dels nostres propis dies,
i de tots nosaltres.

I no puc entendre els cops rebuts a qui no fa mal a ningú;
i és que se'm fereix el ventre de dolors innecessaris,
quan picar és absurd, si prefereixo parlar-ne,
i destrosso la violència amb la pau lluitadora que tinc per dintre meu,
per tornar-te els cops rebuts a qui no fa mal a ningú,
amb les paraules de tots els meus poemes valents i orgullosos d'existir,
i per donar vida i retornar a riure,
i recuperar el somriure que un dia havia desaparegut en la tristesa d'una guerra.

Han plorat les llàgrimes dels ulls innocents, i potser avui encara ploren de tristesa i d'impotència,
i de ràbia i de dolor, tot i sabent que això queda marcat per sempre;
però ara jo, encara que avui es pot plorar de ràbia, de tristesa, d'impotència i de dolor,
voldria tornar els cops amb les paraules de tots els meus poemes,
perquè són valents i orgullosos,
i existeixen.

Voldria donar la vida i retornar el riure,
i recuperar el somriure que un dia havia desaparegut en la tristesa d'una guerra;
voldria la felicitat desmesurada dels humans,
i no la dels assassins de les vides innocents.