Homenatge a les víctimes de la repressió

Un relat de: Marc Freixas

La història no em dóna més opció,
que la de seguir temps i engrunes de sang, amb penes i fets de pobresa;
el ritme estructurat que desclava els records fermentats d'un temps reaccionari,
i revolucionari, degut a les causes d'un desperfecte social notable, que bombardeja el cor dels records estimats per la gent del carrer,
i fan sorgir les llàgrimes dels ulls innocents que ploren de tristesa i d'impotència, davant de la pallissa incompresa que els ha tocat de viure,
i sabent que tot això queda marcat per sempre,
i fins a la finalitat dels nostres propis dies,
i de tots nosaltres.

I no puc entendre els cops rebuts a qui no fa mal a ningú;
i és que se'm fereix el ventre de dolors innecessaris,
quan picar és absurd, si prefereixo parlar-ne,
i destrosso la violència amb la pau lluitadora que tinc per dintre meu,
per tornar-te els cops rebuts a qui no fa mal a ningú,
amb les paraules de tots els meus poemes valents i orgullosos d'existir,
i per donar vida i retornar a riure,
i recuperar el somriure que un dia havia desaparegut en la tristesa d'una guerra.

Han plorat les llàgrimes dels ulls innocents, i potser avui encara ploren de tristesa i d'impotència,
i de ràbia i de dolor, tot i sabent que això queda marcat per sempre;
però ara jo, encara que avui es pot plorar de ràbia, de tristesa, d'impotència i de dolor,
voldria tornar els cops amb les paraules de tots els meus poemes,
perquè són valents i orgullosos,
i existeixen.

Voldria donar la vida i retornar el riure,
i recuperar el somriure que un dia havia desaparegut en la tristesa d'una guerra;
voldria la felicitat desmesurada dels humans,
i no la dels assassins de les vides innocents.

Comentaris

  • Tot això[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 24-08-2004 | Valoració: 10

    que vols i que expresses al final del poema ho fas. Poemes com aquest donen veu a qui és ignorat, a qui és innocent, a qui la impotència venç i anorrea.
    Cada una de les paraules d'aquest poema és, en ella mateixa, un petit homenatge a les víctimes de la repressió que massa sovint -per no dir sempre- viuen en el silenci, en el cansament, en el profund sentiment d'abandó. Un cop més, enhorabona.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820906 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.