Cercador
"Hom posseeix la tradició"
Un relat de: Lluis Barberà i GuillemQuant a missatges, el 19 de setembre del 2025 ens comentaren "Nosaltres érem més lliberals. El mateix ens fèiem amb gent de dretes, que amb anarquistes. La bona gent es troba arreu. I no cal dir que ens agradaven les tradicions. Ara sembla que, segons d'on vénen, no es valoren.
Equivocats o no, una tradició oberta a acollir no fa mal a ningú. La gent ha de ser oberta i respectuosa a la vegada. Ara sembla que la tradició catòlica s'ha d'arraconar, perquè eren col·laboradors de..., submisos amb segons qui...
Vaja els nostres??? Polítics: manen segons interessos... Hem perdut la mirada de cap a on havíem d'anar" (Maria Dolors Sala Torras), "No" (Anna Babra), "A casa, era la tradició" (Lurdes Gaspar), "No. Això és massa filosòfic per a descriure la meva família" (Angelina Santacana Casals), a qui escriguérem "Si es considera que es posseeix la terra, es pot fer amb ella lo que es vullga i, simbòlicament i tot, amb la dona. Es desaprova el sentiment de pertinença a la terra.
En canvi, les tradicions són el resultat del pas del temps i de la vida en relació amb la terra", "Tal vegada: no d'aquesta manera, però, en el seu analfabetisme total, mostraven un cert orgull d'haver mantingut les tradicions" (Xec Riudavets Cavaller), "Pas la coneixia, aquesta expressió" (Joan Prió Piñol), a qui enviàrem una foto de la plana en què apareix el comentari; "Sí. Hi estic d'acord: la terra no ens pertany.
La tradició, SÍ!!!" (Rosa Rovira), "Els meus avis i els besavis eren de pagès i les tradicions eren una veneració en família: el recollir del raïm, el raïm, el fer el vi i netejar, el cap ben cuidat, fruites i, en el moment de cada cosa, celebrat en família i amb amics. Tota tradició, amb cants catalans" (Lydia Quera).
Finalment, ma mare, per telèfon, el 19 de setembre del 2025 ens digué que "Molts anys, la gent,... han viscut gràcies a la terra. I, per a ells, en la seua vida, el respecte [cap a la terra la]". Li afegírem que, per exemple, Rigoberta Menchú comenta que, moltes vegades, quan s'ha de fer alguna reforma que afecta la terra, hi ha la tradició de dir a la Mare Terra que serà ben tractada, que l'ús que en faran li serà beneficiós, que en serà ben compensada.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
Equivocats o no, una tradició oberta a acollir no fa mal a ningú. La gent ha de ser oberta i respectuosa a la vegada. Ara sembla que la tradició catòlica s'ha d'arraconar, perquè eren col·laboradors de..., submisos amb segons qui...
Vaja els nostres??? Polítics: manen segons interessos... Hem perdut la mirada de cap a on havíem d'anar" (Maria Dolors Sala Torras), "No" (Anna Babra), "A casa, era la tradició" (Lurdes Gaspar), "No. Això és massa filosòfic per a descriure la meva família" (Angelina Santacana Casals), a qui escriguérem "Si es considera que es posseeix la terra, es pot fer amb ella lo que es vullga i, simbòlicament i tot, amb la dona. Es desaprova el sentiment de pertinença a la terra.
En canvi, les tradicions són el resultat del pas del temps i de la vida en relació amb la terra", "Tal vegada: no d'aquesta manera, però, en el seu analfabetisme total, mostraven un cert orgull d'haver mantingut les tradicions" (Xec Riudavets Cavaller), "Pas la coneixia, aquesta expressió" (Joan Prió Piñol), a qui enviàrem una foto de la plana en què apareix el comentari; "Sí. Hi estic d'acord: la terra no ens pertany.
La tradició, SÍ!!!" (Rosa Rovira), "Els meus avis i els besavis eren de pagès i les tradicions eren una veneració en família: el recollir del raïm, el raïm, el fer el vi i netejar, el cap ben cuidat, fruites i, en el moment de cada cosa, celebrat en família i amb amics. Tota tradició, amb cants catalans" (Lydia Quera).
Finalment, ma mare, per telèfon, el 19 de setembre del 2025 ens digué que "Molts anys, la gent,... han viscut gràcies a la terra. I, per a ells, en la seua vida, el respecte [cap a la terra la]". Li afegírem que, per exemple, Rigoberta Menchú comenta que, moltes vegades, quan s'ha de fer alguna reforma que afecta la terra, hi ha la tradició de dir a la Mare Terra que serà ben tractada, que l'ús que en faran li serà beneficiós, que en serà ben compensada.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Hòmens que agranaven la casa
- Eren carn i ungla amb el marit
- Sobre l'ensenyament dels pagesos [Estudi sobre el matriarcalisme català]
- Marits que es refeien amb dones [del punt de vista psicològic]
- Parlaven sobre ser justs
- Parlaven sobre els estels [Estudi sobre el matriarcalisme català]
- Vos parlaren de prínceps blaus [Estudi sobre el matriarcalisme català]
- Homenatjaven persones altruistes [Estudi sobre el matriarcalisme català]
- Lesquerrra valenciana violadora, patriarcal, espanyolista i cristianòfoba del
- Més fortes que els marits
- Comentaven sobre la lluna
- "La cultura valenciana és matriarcalista": estudis, fonts i suggeriments
- Preferien les persones a les joies
- Contaren "El cor de la mare"
- "Un Poble oprimit, una directriu forta: a cí no hi ha temps per a recreacions"

