hola tres...

Un relat de: Marc Freixas

hola,
si...

primer va ser "hola...",
després va ser "hola dos...",
i ara ja és "hola tres..."


els forumelaires i els seus ulls
van llegir -potser de passada... o potser no- aquesta petita però gran història de les holes amb conceptes espacials... grans conceptes estètics,
i encara una mica més de conceptes que s'escapen de les maneres tradicionals del nostre escriure de cada dia... finalment hi afegeixo el concepte més important de tots els conceptes que es fan i es desfàn :

concepte futurístic-composat per una quarta part de pensaments superdotats, i una part d'investigació en el més enllà literari... he dit-


les estones de la il·lusió continuen tenint a la deessa dels somnis ancestrals com a principal argument de la certesa que tu ja no ets qui havies estat normalment


això és "hola tres..."


busca'm pel forum, llegeix "hola..." i "hola dos..."


je je je je je...

la bogeria continua!!

Comentaris

  • Eppss... hola!!![Ofensiu]
    Climenode | 17-08-2006 | Valoració: 7

    Reconec que no l'he entès massa però m'agrada el teu estil... te quelcom curiós, fantàstic i diferent...!! Ho rellegirem a veure que en capto de nou!!!!

  • Marc, hola![Ofensiu]
    angie | 07-04-2006

    Només dir-te que em ve un regust a "El petit príncep" i contes fantàstics d'en Tolkien, després d'haver llegit els teus "hola". També m'han vingut flaixos de la peli "Willow"... (perdona si és una paranoia meva)

    Sobretot el primer hola : " la màgia que va més enllà dels boscos de la lluna anterior a la lluna que tots coneixem.."

    esperaré el quart,

    angie

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820542 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.