Hola... si digui'm!!

Un relat de: Marc Freixas

Si...

digui'm!!

Ah, molt bé, molt bé...

va bé això!!

Si...

sóc jo mateix :

poeta per vocació,
rebel,
boig,
primitiu...

i sobretot lliure, molt lliure.

Mai em podran robar aquesta llibertat que porto...

la tinc molt arrelada per dins de mi, si,
i no hi ha ningú capaç de treure'm aquesta meva llibertat,
a no ser que me la vulguin treure per la força,
encara que ja asseguro que tindran molta feina si ho intenten.

Si...

diu que no ho sabia això vostè?

Doncs miri :

fa anys i panys que jo ja sóc com sóc,
que jo ja he après a jugar amb tots els colors que més m'estimo,
i els faig fruir amb paraules com les d'ara...

i tan a les paraules com als colors, unes jugant altres fruint,
és la valentia, qui els i les enforteix enèrgicament.

Si...

no ha quedat satisfet?

Miri :

jo ja li he dit tot el què li havia de dir,
gràcies per la seva atenció...

però no ens tornarem a parlar mai més!!

Comentaris

  • Capdelin | 21-05-2005 | Valoració: 10

    qui jo?
    però què diu!
    que li parli amb gestos?
    el gest també és un idioma, lliure com jo, tampoc ens entendríem, senyor.
    eh?
    que calli?
    que jo calli?
    el silenci és la llengua
    dels vençuts!
    que canvïi de llengua?!
    a prendre pel cul!

    M'ha agradat aquest trencament tradicional de la poesia uniformada, arrenglerada, en fileres ben vestides, tothom un darrere de l'altre, les rimes d'un costat i les nenes de l'altre..
    Respires aires nous, i es veu en el fons de la revolució poètica la teva ànima sensible amb color de terra!!!
    una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1418 Comentaris

820086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.