Ho pensava mentre creuaves el Pati de Lletres...

Un relat de: Eadem

Penso en tu i en l'amor que per tu sento.
Sento que et desitjo una vida eterna.
No vull que moris.
No vull que moris mai.
El món sense tu.
Tu sense el món.
Sense tu, el món és absència.
El nom del món es buit
si tu no hi ets -sent qui ets- en ell.
I jo no vull pas aquest món.
Només et vull a tu.
A tu en el món;
en el meu món:
mon món.
Jo Tu Món.
Jo puc morir.
Ho faré algun dia; de fet.
Però tu no ho fagis mai.
No ho fagis mai.
Si us plau.

Comentaris

  • rasablanca10 | 14-04-2008 | Valoració: 9

    jo m´hi he sentit així..
    molt bona la forma de transmetre el sentiment.

    enhorabona

    et posaré als preferits
    un petó!

  • curiosament...[Ofensiu]
    escriureambelcor | 14-04-2008

    aixó, crec, ho sentim, o almenys, o hem de sentir tots. Aquest amor (no cal que sigui envers algú com a parella) és el que ens fa humans, rics i fràgils com son. No és la rao. És l'amor el que ens fa diferents.

  • No et confonguis tu![Ofensiu]
    Eadem | 04-11-2007 | Valoració: 9

    De fet, és impossible tenir dependència cap a algú que no coneixes. Aquest poema el vaig escriure pensant en un professor que creuava el patí de lletres. És uns dels millors "mestres" que han passat per la meva vida d'estudiant --en realitat, mai deixaré de ser estudiant--. Sento amor cap el coneixement que aquest professor em va transmetre. És el coneixement el que no vull que mori mai.Bé, cert és que, en tot cas, el que sento cap a aquest prefessor meu és més aviat un amor platònic en tota regla!

  • és confon[Ofensiu]
    ANEROL | 13-07-2007 | Valoració: 7

    la dependència amb l'amor
    Continua escrivint. Benvingut/da

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Eadem

2 Relats

4 Comentaris

1848 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00