Història de terror en quatre línies

Un relat de: Sergi Yagüe Garcia

L'ascensor s'ha posat en marxa. El rellotge marca les nou i el cel marca la nit. El sopar encara no és a taula, i ell ja deu estar a punt de ficar la clau al pany. Què serà, avui? Què haurà fet malament, o no haurà fet, quin serà el motiu que provocarà la seva ira? El dolor de l'última pallissa encara li obre l'ànima en canal i la destrossa. El pany ja gira. La porta s'obre. Ell entra. I el terror s'inflama. Un altre cop.

Comentaris

  • molt bo.[Ofensiu]
    quetzcoatl | 04-12-2005 | Valoració: 10

    molta força, no cal dir res més. Dur, trist i real.

    Felicitats per la contundència que has deixat palesa.

    petons!

    m

  • Precís[Ofensiu]
    Biel Martí | 03-12-2005

    Precís com un tall de bisturí, ras i curt com la incisió primera, concís com la mateixa bufetada que pot rebre ella, només que se li acudeixi mirar-lo sense por... M'ha encantat, i només són quatre línies.

    Biel.

  • Wola![Ofensiu]
    Dreams | 02-12-2005 | Valoració: 10

    Molt ben expressat per ser poquetes línies^^.. però molt trist.. merda societat..

  • si, terror[Ofensiu]
    mjesus | 30-11-2005 | Valoració: 9

    moltes dones mortes i apallisades per la violència de gènere. És un tema que em fa esgarrifança de pensar-hi. És curt, però ho diu tot, no cal afegir detalls!. m'agradat.

Valoració mitja: 9.67