Hipotecat primerenc

Els crits de gos en zel de Julio iglesias s'escampen pel pis. Violins i ayer te dejé mi amor,
miro per la finestra: Can Quim està xapat. Júúúúúlio Igleeeesiaaaas segueix tocant el que no sona.
No hi ha pietat. No hi ha pietat. Pieeeetaaaaat. M'entrego al violí, com aquest matí no he pogut fugir
de la veu mariconassa del Fredy. BAAAAArcelooooonnnaAAA. El bigoti del Mercury se m'enganxa a l'orella. No puc fugir. I el show que ha de continuar.
Mecano. Tallo espàrrecs verds sentint mecano. No es pot parar. Ens hem deixat atrapar en el propi cau. Quina música sonava a Puerto Urraco? Sonava malament. Potser pitjor. Dance comercial dels primers 90. Barbis xavacanes disposades a tot. Xisclen, criden, s'esgarrapen. Et miren.
Em tanco a la ridícula habitació de la rentadora, l'engego i l'escolto com mai ho havia fet.
Em relaxa. Em relaxa. Em relaxa.. Em relaxa. Em relaxa.