Hipotecat de ment i cos i ànima

Un relat de: Marc Freixas
Rodolen per terra tres cèntims d'euro
desvalguts de bosses grosses i petades
i buides de records assassins... caps cots,
entristits pel mateix de sempre
ja no tenim res de valor per vendre
perquè hem perdut la dignitat
de fer sentir la veu profunda i emprenyada
damunt dels collons grossos, desenfadats
d'aquell que riu les nostres desgràcies
i encara té temps de fer córrer la seva fortuna
per refregar pels nostres nassos la seva prostituta riquesa.
Prostituta riquesa malparida
d'un prostíbul en ruïnes
que tot ho compra amb cossos nus
de noies tristes i enganyades.
Fills de mala mare
engalanats fins al nus de la corbata :
no teniu vergonya de fer i desfer vestits,
d'embrutar vides innocents de roba bruta de gent neta.
Doncs nosaltres no en tenim per passar el mes
i ens lliurem a feines extres envernissades de sobresou
perquè tu que tens milions
i et surten per les orelles i el cervell esgavellat
tan te fa que jo pateixi com un gos agonitzant,
tot i que sé de sobres que el gos ets tu
i jo tan sols un home que lluita per sobreviure...,
un home hipotecat de ment i cos i ànima,
un astre perdut enmig de tanta falsedat.
Un astre, dit sigui de pas
que cremarà la teva fortuna a la foguera
i els bitxos es menjaran la carn putrefacte i decadent.

Comentaris

  • Un cèntim de contundència poètica[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-02-2012 | Valoració: 10

    Ostres Marc, quina contundència més preciosa! L'has clavat, l'has descrit i ens has mostrat la realitat tal i com és. L'us d'un llenguatge dur, clar i català apropa la duresa de la temàtica que, per més bèstia que sigui, no deixes de tractar-la amb una ànima poetica que et caracteritza. Felicitats per la claredat! Una abraçada.

    aleix

l´Autor

Foto de perfil de Marc Freixas

Marc Freixas

725 Relats

1414 Comentaris

872005 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.
Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.