Cercador
Hipertensió!
Un relat de: Dyonisos- Compartir:
*
A Cobos...
Miquel estava amb la seua dona a l'Aeroport de Manises tot nerviós, com unes castanyoles... Al vol IB 0504 UK procedent de Kíev, arribava la Svetlana, la mare de Katya, una nena de dotze anys, que havien acollit anys enrere, amb la que els hi queia la bava, com es sol dir.
La xiqueta ho valia, i s'havia fet amb tots dos, el Miquel i la seua dona Sílvia. Tenien dos fills, ja grans, amb més de vint anys, i aquell àngel els havia captivat amb la seua intel·ligència. En poc de temps, xerrava pels colzes, fins i tot en valencià.
Quan el Miquel va veure la Svetlana davallar l'escala de l'avió, amb una mini de pam, que gairebé deixava veure un tanga de color negre, va patir una forta pujada de la tensió arterial. Ell no se'n va adonar, però els esdeveniments posteriors així ho van corroborar.
Després d'instal·lar la Svetlana al xalet de Bétera on passaven l'estiu, sí que es va adonar de que s'havia llevat uns quants anys del damunt...
Aleshores es va tornar a sentir jove, i va començar a fer tot allò que fan els joves. La va portar al seient del darrera de la moto (a la seua dona li donava paor) a veure una correguda de bous, espectacle que mai no havia suportat. A la Plaça de Bous de València, on es celebrava una correguda de la Fira de Juliol, es va adonar de com miraven la seua acompanyant tots els ocupants de les files de sota. A Miquel li venia al cap aquella cançó tan famosa de Manolo Escobar, "No me gusta que a los toros...", de tantes vegades com miraven cap amunt tots aquells descarats, i no precisament per veure "...tus rodillas", com deia la cançoneta, sinó més bé, aquelles braguetes blanques i impol·lutes, que tant contrastaven amb la faldeta de quatre dits de tela de color negre.
Quan tornaven cap el xalet, amb aquella barrera idiomàtica que els separava com un dic, no fou cap impediment per a que, el contacte físic de tots dos dalt de la moto, fóra tot el contrari. El Miquel tocava els frens més del compte, i notava els mugrons tibants de la russa que empenyien sobre la seua esquena. De sobte, va notar una forta erecció, com no li passava des de quan festejava amb la Sílvia. Aquella noia de trenta anys tan ben plantada, estava aconseguint llevar-li un grapat d'anys del damunt. Potser per les contínues accelerades, per les emocions de l'espectacle, o bé per no haver berenat, la noia va tenir un mareig, i el Miquel la va portar a l'Ambulatori del poble, on hi havia servei d'Urgències. Allí li van prendre la tensió arterial, que ja anava normalitzant-se (havia estat una petita davallada). Llavors el Miquel que, de vegades era prou superflu, li va dir a la infermera: "Pren-me-la a mi!"... De seguida es van disparar totes les alarmes. Tenia hipertensió i, a més a més, descompensada. Això va ésser la seua perdició. Des d'aquell moment va passar a ser un esclau de l'aparell de mesura que es va comprar al dia següent.
Aquell dissabte, quan els amics anaren al xalet a fer-los una visita, i Sílvia els hi va dir que el seu home se n'havia anat a dur la russa a la Plaça de Bous, es varen preguntar: "Què collons fa Miquel als bous? Si de l'única manera que li agraden és al plat!"
Però no va quedar en això la cosa, doncs a la setmana següent, va cridar el seu amic Josep i li va dir: "El dissabte vull que m'acompanyes a Benicàssim. Hi ha un apartament que es ven. És a primera línia de platja i està molt bé de preu."
Així ho varen fer, i el seu amic Josep el va acompanyar a veure l'apartament i a prendre mida. Tenia uns trenta metres quadrats, i li calien algunes reformes. Això sí, van dinar com a canonges en un restaurant del port. En tots els anys que el coneixia, mai no havia vist el Miquel interessar-se per la platja, que el treia de polleguera, i com a bon amic que era, li ho va treure del cap...
Quan, en acabar l'estiu, la Svetlana va agafar l'avió de tornada cap a Kíev, la tensió arterial del Miquel va tornar als seus valors normals.
Comentaris
-
ostres...[Ofensiu]foster | 03-02-2008
Mira amic, l'he llegit i anava a deixar-lo sense comentar per no ferir-te...però jobaritx, ho sento, sóc sincer quan opino sobre un text.
I el teu relat, tot i millorar respecte del que vas presentar, segueix sent una mena d'auca d'anècdotes d'estiu, deslligades i situades per acumulació, cosa que sempre fa mal en un relat curt com són els reptes i les vesions com aquesta teva.
I una de les coses que hi veig és que el text no avança sinó amb explicacions constants, obvietats que ho diuen tot i que en elles mateixes es tanquen i acaben. És millor descriure accions, narrar-les, que valorar-les i sadollar-les de contingut. Aquest és el privilegi del lector, i si ho aconsegueix -captar el seu interès- l'èxit de l'autor.
D'altra banda, massa coses, massa personatges que no queden resolts ni justificats...
No te'l comento amb més detall perquè com t'he dit no m'ha atrapat i m'he quedat potser i ja d'entrada només amb les mancances.
En fi, espero no creguis que menystinc la intenció i la idea del nano, ja et vag dir també que m'agradaven i tenien possibilitats, però segueixo pensant que el desenvolupament del germà gran les desmereix una mica.
salut
foster -
Ai, ai, ai![Ofensiu]rnbonet | 28-01-2008
Que a mi em sembla que conec més d'un Miquel...!!!
I és que el "pa rus" està de categoria! I a més a més, si l'envoltori és de 'selofan'!!!
PS.- No sé perquè, però em pareix que 'Dyonisos' també em "sona d'algo"!
Salut i rebolica!
l´Autor
13 Relats
63 Comentaris
21749 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
"Mit Blumen und Kränzen ist der Wagen des Dionysus überschüttet; unter seinen Joche schreiten Phanter und Tiger." -NIETZSCHE-*"Amb flors i garlandes està recobert el carruatge de Dionís; sota el seu jou caminen la pantera i el tigre."
-------------------------------------------
Nat el 10/XI/1953 al País Valencià
"Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg " -RAIMON-
"He callat tan de temps,
com si no fos d'ací." -EDUARD J. VERGER-
"Animal de records, lent i trist animal,
ja no vius, sols recordes " -VICENT ANDRÉS ESTELLÉS-
"Són crancs els records/ S'estan quiets i amagats/ Entre les roques." -LLUÍS RODA-
"Encara espere tant de tu..." A la vida -OVIDI MONTLLOR-
"Si nosaltres callem, qui parlarà?" -MARTÍ I POL-
"Venim del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà..." -LLUÍS LLACH-
"Com alenava la poesia encara
amb aquell hàlit d'escuma
indemne des dels vells segles"
-JOAN VICENT CLAR-
"Escriure és ensenyar el cul." - JOAN FUSTER dixit -
"La carn vol carn..." -AUSIÀS MARCH-
"Jo sóc un home corrent...
...el que ja no és tan corrent:
Sou tots vosaltres!" Elogi dels amics -FRANCESC ARNAU-
"De la musique avant toute chose..."
-PAUL VERLAINE-
"La mer, la mer, toujours recommencée!"
-PAUL VALÉRY-
" Il est l'heure de s'enivrer! Pour n'être pas les esclaves martyrisés du Temps,
enivrez-vous; enivrez-vous sans cesse! De vin, de poésie ou de vertu, à votre guise."
- CHARLES BAUDELAIRE -
"We are such stuff
As dreams are made on, and our little life
Is rounded with a sleep."
"The Tempest" -WILLIAM SHAKESPEARE-
* "Die Stille ist das was übrigbleibt von des Scherein. "
*"El silenci és
allò que resta del crit."
- ERICH FRIED -
"Para la Libertad sangro, lucho, pervivo..." -MIGUEL HERNÁNDEZ-
" A vosaltres, els ebris d'enigmes
que gaudiu amb la llum del crepuscle "
" Also sprach Zarathustra " - NIETZSCHE -
"La poesia se escribe cuando ella quiere" -JOSÉ HIERRO-
"Un llibre ha d'ésser una destral per a la mar gelada de dins nostre." -FRANZ KAFKA-
"Todos os versos sâo sempre escritos no dia seguinte." -FERNANDO PESSOA-
"La llengua és més que sang."
- FRANZ ROSENZWEIG -
"...QUE TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉS POSSIBLE." -Miquel Martí i Pol-
M'agrada la narrativa de: DOSTOIEVSKI, KAFKA, HENRY MILLER, BORGES, CORTÁZAR, GARCÍA MÁRQUEZ, RULFO, BOLAÑO, CALVINO, LOBO ANTUNES, SARAMAGO, PAUL AUSTER, ORHAN PAMUK, ROSA MONTERO, MUÑOZ MOLINA, JAVIER CERCAS, RUIZ ZAFÓN, VILA-MATAS, HOUELLEBECQ, BEIGBEDER, ALMUDENA GRANDES... els contes de POE, de CAPOTE, de HEMINGWAY, de CHÉJOV i de BUZZATI.
I en la nostra llengua: PLA, FUSTER, RODOREDA, PEDROLO, PERUCHO, CALDERS, QUIM MONZÓ, FERRAN TORRENT, JOAN F. MIRA, JOSEP PIERA, JOSEP LOZANO... la prosa D'ESPRIU, DE FERRATER, DE VINYOLI... i també la Poesia de tots tres!
M'encisa la Poesia de:
Els francesos, BAUDELAIRE, RIMBAUD, VERLAINE, VALÉRY... tots els heterònims de PESSOA, els espanyols del 27, HERNÁNDEZ i CERNUDA, alguns poetes rars, com MIQUEL BAUÇÀ, CARLOS EDMUNDO DE ORY, CÉSAR VALLEJO, el poeta de Tavernes de la Valldigna J.V. CLAR i, el més rar de tots: QUEVEDO (Tot un geni!), en anglès dos genis més, separats per cinc segles: SHAKESPERARE i DYLAN... (BOB).
Ara bé! els poetes de la nostra llengua que més admire, deixant a banda a l'Immortal (ja sabeu, AUSIÀS MARCH) són:
SALVAT-PAPASSEIT, MARTÍ I POL, i el meu veritable mestre, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS.
...
Darrerament, m'ha interessat força el grup poètic anomenat "Els Imparables", al que pertanyen entre d'altres, HÈCTOR BOFILL, ISIDRE MARTÍNEZ MARZO, SEBASTIÀ ALZAMORA, TXEMA MARTÍNEZ INGLÉS, MARIA JOSEP ESCRIVÀ...
La seua antologia, publicada a Edicions Proa l'any 2004, crec que és del millor que s'ha fet en els darrers anys.
"els déus només respiren en orgasmes." -HÈCTOR BOFILL-
PER A COMENTAR ELS MEUS POEMES I RELATS, ABANS HEU DE LLEGIR-LOS, I AQUEST ÉS EL MEU DESIG AL PUBLICAR-LOS; SER LLEGIT...
MOLTES GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS, I DIGUEU EL QUE PENSEU...
SENSE TALLAR-VOS!
----------------------------------------------------------------------------------------