Cercador
Hi ha trens que arriben massa tard...
Un relat de: SweetInnocence- Compartir:
Hi ha trens que arriben massa tard,
quan ja t´has cansat d´esperar
i has marxat del camí,
disposat a abandonar
el que no havia de succeir.
Hi ha promeses tossudes
que es compleixen
quan ja ningú les observa,
i per sempre més resten
com a il.l,usions incomplertes
i bocins d´un "t´estimava".
Hi ha records inesborrables
que torturen un cor encara enamorat
i li marquen ferides invisibles
que parlen d´un passat desgraciat.
Hi ha històries d´amor
que el destí va dibuixar
mentres era adormit,
i que va esborrar
tan bon punt va despertar.
Comentaris
-
Trens, trajectes, ferides, viatges[Ofensiu]Unaquimera | 19-10-2007
Torno a llegir-te...
M'han atrapat els teus versos: "Hi ha promeses tossudes/ que es compleixen/ quan ja ningú les observa". Suposo que són aquelles que ens fem a nosaltres mateixes, i que quan ja no tenen sentit per a ningú més, encara són importants per a nosaltres.
Efectivament, hi ha trens que arriben massa tard... però també es veritat que sempre hi ha una nova arribada prevista, en una direcció o una altra, en l'andana principal o en la més allunyada, de curt o de llarg recorregut!
És important que les ferides invisibles, resultats de trajectes passats, no ens impedeixen pujar i continuar viatjant, no creus?
T'envio una abraçada de les que fan companyia al llarg del dia, si te la vols posar,
Unaquimera
-
S'ha de tenir bon ull[Ofensiu]franz appa | 15-10-2007
Per captar allò que no va ser, o almeny no es va manifestar. I s'ha de tenir talent per expressar-ho.
Aquí n'hi ha -ho dic per terure't del cap això de "no crec que escrigui massa bé".
Salutacions
-
No és massa tard...[Ofensiu]Cincdos | 15-10-2007 | Valoració: 10
pero tot allò que es important...
...
Cansat d´aquesta soledat,
d´haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l´oblit
allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.
...
un petó
vagi bé
l´Autor
67 Relats
95 Comentaris
56139 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67
Biografia:
Vaig néixer una nit d´octubre a Barcelona, al 1989... i vaig quedar per sempre més enamorada del mes i la ciutat."Guarda siempre en tu corazón un lugar para los sueños"
No hi ha molt que dir sobre la meva vida, només que sóc una noia com qualsevol altre, i que des que era petita, quan estic trista, acostumo a deixar anar els meus sentiments sobre el paper.
No crec que escrigui massa bé, però això d´escriure és una necessitat a més d´una passió, i un cop escrits acostumo a penjar-los aquí (si són en català) o al meu blog: www.vibracioneslunares.blogspot.com (si són en castellà).