Heroïcitats

Un relat de: I.G.Dilmer

Com t'has de veure, en fi, la vida. Que beneita que has sigut! Hauries d'haver deixat escrites les teves, diguem-ne, heroïcitats. Poruga, tot perquè no hi hagués materialitzada la confessió dels teus crims. Crims? Seria tan bo veure'ls-hi la cara en llegir-ho. Ara és massa tard, no pots moure ni un dit, no pots articular un mot. Qui anava a dir que t'acabaries silenciant, tu que pare deia que vas unir l'època del plor amb la de parlar i no hi va haver mai més espai pel silenci allà on eres des del teu naixement. Bé, et queda aquest monòleg interior que passa inadvertit a l'exterior, et quedes tu. I les teves heroïcitats, o crims. Recordes les nits que hi havia la Lola? Ai, la Lola. Quin tros de dona, i de persona. Era la millor. Et sents un xic culpable pel seu comiat, tot i que ella t'ho va deixar clar, va valer la pena. Potser aquella comesa fou la millor de totes, si fos un capítol de Les aventures de la Rosa, la fada nocturna de la senectut, es titularia explosió de xocolata, o alguna cosa semblant. Aquella nit, com totes, quan sonava la darrera campanada de mitjanit vas aixecar-te del llit. La minsa llum que encara habita a la teva habitació et permetia trobar les sabatilles. Sempre havies sigut baixeta, prima i molt atlètica per, segons els metges, la teva edat. Quan en tenies quaranta, eres massa atlètica per la teva edat, als cinquanta també, als setanta també. Però aparentar vestida ser esquifida i nyicris et va anar bé.
Aquella nit, el funest passadís era digne d'un relat d'en Poe i l'olor de pixum, bé, millor obviar-ho. Eres bona coneixedora que a aquella hora l'auxiliar sortia a la terrasseta de la teva planta a fer una cigarreta. Vas baixar per les escales i allà t'esperava la Lola. Ai, la Lola. Tot a punt et va dir i et va somriure. La vas veure allunyar-se al passadís de la seva planta, xiulava una vella cançó de bressol. Vas sortir per la porta de darrere, la que donava al pati. La Lola s'havia ocupat d'apagar l'alarma. Et vas ajupir a terra, al costat del mur permeable que separava la teva clausura de la llibertat i vas anar palpant fins a trobar la primera de les andrones. La vas aixecar silenciosament. Mireu, vas pensar, massa atlètica per la teva edat. I la Lola no mentia, entre les reixes hi havia penjada la bossa amb el tresor. Vas anar recollint tresors de totes les andrones que vorejaven el mur i les vas carregar, sempre de genolls. Massa atlètica, clar. Vas refer el camí fet minuts abans. I allà t'esperava la Lola, a punt per carregar i repartir la meitat dels tresors a la seva planta. Fou l'última vegada que la vas veure. I tu vas fer el mateix a la teva planta. Tot s'ha de dir que gràcies a la reducció indeguda i cruel per part de la direcció del personal nocturn de la residència el pla va anar rodat. L'endemà tots els residents van gaudir d'una tauleta de xocolata, tresor prohibit per tots vosaltres des del dia que entreu aquí. Dies abans la Maria havia verbalitzat que pel seu últim aniversari volia gaudir, i que tots gaudíssiu, d'una teula de xocolata, d'aquelles que es feien en la confiteria del poble i que té un nom conegut per tots els habitants, diferent del que posa en el cartell. I, l'heroïna, tu, ho vas tornar a fer, vas complir el desig. La Maria va morir, si, d'una pujada de sucre. La Lola va ser despatxada. I tu, segueixes aquí tancada. Però la Maria va tenir allò que més desitjava. La Lola va marxar amb el cap alt i tu, tu no vas deixar escrites les teves heroïcitats quan podies. Però ho saps, que aquí dins controles tu el final, ningú podrà rebatre els teus pensaments. Qui sap si, d'aquí a un temps, un dia plujós de Sant Jordi, la Lola estarà asseguda en una de les paradetes de llibre, tindrà una cua de persones immenses davant seu esperant que els hi signi un exemplar de Les aventures de la Rosa, la fada nocturna de la senectut.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

I.G.Dilmer

5 Relats

3 Comentaris

2186 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascuda el 1986.
Mare. Fisioterapeuta. Bona persona.
Premi Local de Microliteratura Joaquim Carbó de Caldes de Malavella. (anys 2018 i 2019).