Herència i Tradició

On l'enterro -es preguntava nerviosa, assetjada per tot allò que acabava de veure i l'atabalava recordar-. En Joan m'ha dit que duria la pala i que ens trobéssim sota el Pont de Pedra, però per allà no hi torno a passar, hi ha massa gent mirant la cavalcada. Tindrà fred. Potser que li posi alguna cosa a sobre, deu tenir les potes humides, segur que no és gaire còmode. A mi no m'agradava quan em portaven a esquiar i havia d'anar tot el dia amb els mitjons molls. Ecs. Li posaré la jaqueta i la faldilla, total, amb els leotardos i la brusa de cotó ja aguanto. Tió, Tió, a que estàs més bé així? Tros de soca, a que t'estampo una destral aquí al mig. Va, no, que això seria massa bèstia. Mira! Ara cauen caramels, això són els jeeps dels patges, saps? Ells no són com tu. Tu ets molt més generós; dues mandarines, un plàtan, el braç gangrenat de la iaia i apa! Em cagues una guitarra elèctrica. Just la que volia! Mmm, si t'hauria de fer un monument, però de moment, et colgaré perquè no et trobin, d'acord? Ho hem de fer amb en Jordi si vols que ens tornem a trobar l'any que ve. Ja ho saps, si veuen que et falta una pota i que vas tacat de sang potser ens separen i a mi em porten a un reformatori. Però noi, la vida és dura i un ha d'assumir el què ha fet, almenys per un mateix. Els altres que et jutgin si volen, però l'ètica és l'ètica i com que no emet judicis de valors... Va prou, no em diguis que semblo més gran del que sóc que ja t'assembles als papes. Aix, si sabessin que en Joan també m'ha ajudat..., i tot per fer-los la vida més fàcil, després de la que va liar la molt guarra amb el dia de la Castanyada. Si és que no es pot estar amb mala companyia. Això li venia de l'avi, segur. Per això els papes van estar d'acord amb què ho féssim nosaltres, una nena de set i el seu germanet de deu. Com es deu dir matar a un avi o iaia? Segur que no hi ha nom, a diferència de parricidi, clar... jiji. Matar a un pare o a una mare si que està contemplat per la llengua, per la cultura, la tradició. Però a un avi... Va, no em despistis que encara m'he de trobar amb en Joan... Mira, aquest sembla un bon lloc per descansar una estoneta. T'agraden els Violent Femmes? Són un grup molt maquet, segur que si les orelles que tens no fossin de fusta et posaria els casquets de l'mp3, però com que ara mateix te m'assembles més a una arma homicida, què vols que et digui, et veig d'una altra forma, has canviat, fas una altra cara. Però creu-me que ho hem fet per un bé. Moral, si. Amb la moral no s'hi ha de jugar gaire perquè després la gent es torna un poc boja i ja l'hem armada, saps? Si, això que feien els avis estava molt mal fet. La mama ho va passar fatal quan era nena com jo i l'avi jugava amb ella. Com que com ho sé? Doncs perquè m'ho ha dit ella, fa dies em deia que mai s'havia sentit digna. Però clar, la iaia també ho sabia tot i per això es va posar com es va posar per la Castanyada. Feta una fera perquè els papes n'estaven farts d'haver d'anar al cementiri a posar flors a aquell porc. Que els morts el recordin! Ai, m'ha quedat un poc poètic això, oi, Tió? Deixa que et posi bé la jaqueta..., així. Molt bé, bonic. Jo t'estimo, creu-me. Ara t'enterro però de ben segur que sempre et duré ben endins. I en Joan on carai para?